4 d’oct. 2014

Vestida de nit..... vestida d'enyor....




L'enyor s'amaga als plecs del temps, 
a les cantonades, 
entre les notes musicals, 
entre els versos d'un poema, 
a la butxaca d'una camisa, 
entre les fulles dels arbres que cauen..... 
en realitat, quan l'enyor ocupa el teu cor, 
el trobes a qualsevol lloc 
perquè sempre el portes dins, 
sota la teva pell, envaint el teu cos.....

Com diu la Sílvia:
 si pogués fer-me escata.....



Vestida de nit

Pinto les notes d'una havanera

blava com l'aigua d'un mar antic.

Blanca d'escuma, dolça com l'aire,

gris de gavines, daurada d'imatges,

vestida de nit.


Miro el paisatge, cerco paraules,

que omplin els versos sense neguit.

Els pins m'abracen, sento com callen,

el vent s'emporta tot l'horitzó.


Si pogués fer-me escata

i amargar-me a la platja

per sentir sons i tardes del passat,

d'aquell món d'enyorança,

amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom


Si pogués enfilar-me a l'onada més alta

i guarnir de palmeres el record,

escampant amb canyella totes les cales

i amb petxines fer-lis un bressol

VESTIDA DE NIT
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez


Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol. - See more at: http://habacompo.blogspot.com.es/2009/12/lletra-de-lhavanera-vestida-de-nit.html#sthash.dcXW5OvG.dpuf
VESTIDA DE NIT
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez


Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Tornada
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol. - See more at: http://habacompo.blogspot.com.es/2009/12/lletra-de-lhavanera-vestida-de-nit.html#sthash.dcXW5OvG.dpuf

4 comentaris:

  1. Bonita entrega que nos dejas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una preciosa canción.
      un abrazo Rafael

      Elimina
  2. Lo que se extraña se esconde detrás de cada puerta, en medio de cualquier pliegue de cortina, en la taza y su café, en el parque y en sus bancas, en los rincones que fueron, mudos, testigos de tanto y tanto...
    A tot arreu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como no sentir su ausencia en el corazón si todo lo que te rodea te recuerda su presencia?
      Gracias por tu visita Nicky.
      un beso

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...