1 d’oct. 2014

Trist octubre....









Arriba octubre amb els arbres enrogint-se i daurant-se poc a poc,
amb el fred que ens fa estremir de tant en tant.
Els dies més curts, 
la llum més freda 
i l'enyor esperant a cada cantonada, 
darrera de cada arbre, 
al ball de les fulles de cauen,
a l'olor de la tardor cada cop més intensa....

Et busco entre la gent,
als somriures que em són aliens,
a les veus que m'envolten......
però només et materialitzes als meus somnis..... 

Vull dormir, vull somiar, vull tornar-te a sentir.



Els sentiments de l'octubre els explica molt bé el poeta Ángel González i li posa música i el canta encisadorament Pedro Guerra......

A veces, en octubre, es lo que pasa (la palabra en el aire)




Cuando nada sucede,
y el verano se ha ido,
y las hojas comienzan a caer de los árboles,
y el frío oxida el borde de los ríos
y hace más lento el curso de las aguas;

cuando el cielo parece un mar violento,
y los pájaros cambian de paisaje,
y las palabras se oyen cada vez más lejanas,
como susurros que dispersa el viento;

entonces,
ya se sabe,
es lo que pasa:

esas hojas, los pájaros, las nubes,
las palabras dispersas y los ríos,
nos llenan de inquietud súbitamente
y de desesperanza.

No busquéis el motivo en vuestros corazones.
Tan sólo es lo que dije:
lo que pasa.


2 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema musicat, que bo que és l'Ángel González! He tingut i encara tinc aquesta sensació que tan bé dius..

    ResponElimina
    Respostes
    1. És poema preciós que descriu bé la malenconia que ens envaeix a la tardor, quan el cor se'ns fa aigua i la tristesa ens omple els ulls.
      Aquest CD de Pedro Guerra musicant els poemes de Ángel Gonzàlez és preciós.
      Gracies per la teva visita.

      un peto

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...