3 d’oct. 2014

dues gotes




Distracciones con la amada


Por cimbreante ramita aromada,
absorbiendo en tinieblas su néctar,
de un cáliz a otro corría
la humedad de alocada tormenta.
Deslizándose de uno a otro cáliz,
dejó en ellos, muy nítida,
una gota, enorme, cual ágata,
reluciente, colgante y tímida.
Nada importa que el viento,
que azota el arbusto,
esa gota torture y aplaste.
Queda entera, no rompe,
y quedan dos más
que se besan y beben.


Y se ríen, e intentan soltarse,
mas se yerguen, y quedan como antes.
No caerán esas gotas del cáliz,
no podrán separarse por nada

Boris Pasternak


Aquest dies rellegeixo poesia..... em consola, m'entreté i bressola les tristors del meu cor.... tinc algunes guardades al meu ordinador, poemes que per un motiu o un altre som nosaltres.

Algunes les has cercat tu per mi, altres les has escrit pensant en mi,
algunes les he cercat jo per tu, i altres les he escrit pensant en tu.

Aquesta ens va quedar pendent de llegir-la a una de les nostres trobades: enllaçats un en braços de l'altre, mentre tu llegies i jo recolzava el meu cap al plec del teu coll.....  asseguts a un banc d'un parc davant per davant l'un de l'altre.... estirats al llits entre versos i petons....

Qualsevol situació al teu costat sempre ha estat bonica per compartir bellesa. 

T'enyoro




4 comentaris:

  1. Se entiende la nostalgia.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se echa de menos a la persona amada..... todo de esa persona.
      gracias por tus palabras
      un abrazo

      Elimina
  2. M'has fet pensar en la cançó "Corren" dels Gossos:

    Corren, corren pels carrers, corren
    paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
    I ploren, ploren per els carrers, ploren
    com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cançó molt maca de Gossos, m'agrada molt.

      Una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...