23 de set. 2014

Tardor trista







Arriba la tardor i els dies és fan més curts.
Arriba la pluja i el fred i jo em quedo a casa,
envoltada de poemes.
Poc a poc els vaig trobant, els vaig recuperant,
són com pedres precioses,
poc a poc els enfilo i
poc a poc faig un collaret per decorar la melangia,
per omplir aquest buit en el que s'ha convertit el meu cor.

És possible enyorar tant a algú?
Sí, ho és.



SI ANESSIS LLUNY

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

M Martí Pol


2 comentaris:

  1. La tardor es temps d'enyorança,
    no deixes de regenerar-te per donar fruits de nou.

    ResponElimina
  2. Ho intento, però ara mateix no m'és gens fàcil la gestió del dolor....
    gràcies per les teves paraules.

    un petó

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...