27 de set. 2014

Somiar-te....






Sempre he estat una persona de somiar molt i recordar gran part dels somnis que tinc durant la nit. Darrerament no sé si he deixat de somiar o és que dormo amb la profunditat que dóna la química, però recordo pocs.

D'aquesta nit recordo una part del meu somni. Estava en una casa al camp, envoltada de muntanyes. Mirava com anava arribant la nit. Els canvis de color a l'herba, a la terra, als arbres, al cel, als núvols...... com el paisatge es tornava ataronjat, rosat, vermellós.
Mirava el paisatge i pensava en els capvespres que havia viscut al teu costat, veient com queia la nit, com el dia s'esmorteïa, com es feia fosc.

De sobte, he sentit una presència a la vora, una mirada.... m'he girat i he vist una persona asseguda a un petit mur que hi havia al voltant de la casa. Portava una caputxa i no li podia veure la cara. En un moment donat s'ha tret la caputxa, m'ha mirat i ha somrigut.... el meu món s'ha aturat quan he descobert que eres tu.
No em podia moure encara que volia sortir corrents cap a tu, que volia llençar-me als teus braços, que volia plorar de felicitat i omplir-te de petons... 
Llavors t'has aixecat i, poc a poc, t'has apropat a mi. Quan estaves al meu costat, has agafat la meva cara amb les teves mans, m'has fet mirar-te als ulls i mentre somreies m'has dit: "hola dolça, com estàs?, no ploris, jo també t'he trobat molt a faltar, però ara sóc aquí..... t'estimo"
M'he despertat plorant i, de cop, m'he sentit tan sola i tan buida, t'he sentit tan lluny..... que que que gairebé volia morir-me.

Ara, a la tarda, recuperat una mica l'ànim, escolto aquesta antiga cançó reversionada i et penso, et recordo........ t'enyoro tant.

Deus trobar-me a faltar ni que només sigui una mica? potser si o potser no......




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...