27 de set. 2014

Rellegint correus.....




Rellegir correus és com agafar cireres d'un cistell. 
Agafes una i sempre porta un altra enganxada. 
És difícil menjar-se només una, 
donat que s'enreden entre elles i s'enfilen als teus dits 
i quan les poses entre els teus llavis
provoquen una explosió de plaer en els teus sentits......




Entro en el correu de gmail, el que només comparteixo amb tu. Se'm fa estrany veure la teva llum en gris, estàs desconnectat. Recordo el saltiró que feia el meu cor quan et trobava connectat..... suposo que ja no entres, ni llegeixes, ni passeges per ell..... potser està abandonat com un vaixell oblidat en un port perdut d'alguna illa llunyana....

A mi m'agrada passejar per les teves lletres, rellegint els missatges, rellegint les coses que compartíem, les idees que se'ns acudien, les històries que inventàvem, les carícies que anticipàvem, la poesia que compartíem, les trobades que planejaven, els sentiments que ens teníem, els petons que imaginàvem..... la vida que vivíem.

Busco aixopluc entre els mots compartits, entre els missatges d'anada i tornada. Busco aixopluc en tu i et busco entre els meus records. Tanco els ulls i intento dibuixar-te amb tot detall i, de vegades, gairebé puc sentir el teu tacte, la teva olor, el teu sabor, la remor de la teva veu...... i, durant uns segons, el meu cor batega intensament i sembla que els temps s'aturi. Mantinc els ulls tancats per no sortir de l'encanteri que t'ha portat a mi, per no sentir-me tan sola, per deixar de sentir el dolor de la teva absència.

També m'agrada mirar les fotos:

Fotos teves sol o en companyia, rient o seriós, de cos sencer o només de cara, fotos del teu somriure, de la teva quotidianitat, fotos a la platja, a la ciutat o al camp, a casa o a la feina, fotos d'estiu i fotos d'hivern, fotos de dia i fotos de nit..... 

Fotos meves, em vaig fer un munt de "selfies" per tu..... en gairebé totes estic somrient, unes amb trena o el cabell recollit en pla japonès, d'altres amb el cabell llarg, revolucionat i arrissat, en d'altres amb el cabell llis i pentinat....... és curiós com era de fàcil somriure si et sabia a l'altre costat del missatge. És nota, d'una hora lluny, que era feliç. 

Fotos nostres, encara que no són moltes, on sortim abraçats, amb els caps junts, tu abraçant-me des de darrera, amb els somriures desplegats, fotos on se'ns veu feliços. Puc evocar amb total precisió l'instant, la llum, l'olor, els sentiments, la intensitat que van envoltar totes i cada una. Fins i tot puc imaginar com hauria estat la de l'últim dia que ens vàrem trobar, però que despistada per la felicitat no vaig fer, vaig pensar que ens quedaven moltes trobades i moltes fotos per fer-nos. Quina pena no haver-la fet, quina pena no haver sabut que era l'última vegada....
Ara em pregunto: sabies que era l'última trobada?

Són instants d'un món feliç i enamorat, que pensava que mai canviaria. 
Són pessics de felicitat immortalitzats en el temps i l'espai. 
Tot un món, tota una vida detinguda en un segon, capturada en una imatge.

Entre els mots i les imatges et trobo...... i et sento dins  meu.
Et porto al meu cor.

t'estimo, plaerdemavida


Aquests dies no puc evitar preguntar-me.... què deus sentir tu? què devies sentir llavors? senties el mateix que jo?
Potser només va ser un miratge?..... penso molt i dono moltes voltes, ho sé.



4 comentaris:

  1. Me has dejado pegada a la entrada. Por un momento tus letras me han recordado tantas cosas...

    Me encanta, enhorabuena es un placer leerte.

    Me quedo por aqui no quiero perderme tus entradas. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola guapa,
      me alegro por tu visita. Quédate y compartirmos penas y tambien alegrias.
      un beso.

      Elimina
  2. Uf, em faig meves les teves paraules tan plenes de sentiment... És trist, quan ho faig sempre trobo reconfort en els correus i les imatges perquè em recorden que el que sento va ser real i que no m'ho vaig inventar. Encara que dolgui no poder-ho tenir ara. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Submergir-se als correus, sempre és un consol i almenys veus que no ho has somiat, que tot va ser real..... però es trist i fa mal.
      gracies per les teves paraules i la teva visita.
      un petó, guapa

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...