30 de set. 2014

El teu nom....







Ni tu nombre ni el mío son gran cosa,
sólo unas cuantas letras, un dibujo
si los vemos escritos, un sonido
si alguien pronuncia juntas esas letras.

Por eso no comprendo muy bien lo que me pasa,
por qué tiemblo o me asombro,
por qué sonrío o me impaciento,
por qué hago tonterías o me pongo tan triste
si me salen al paso las letras de tu nombre.

Ni siquiera es preciso que te nombren a ti,
siempre nombran la luz del mediodía,
la fruta,
el paraíso
antes de la expulsión.

Amalia Bautista


Recordo la primera vegada que vaig sentir, dels teus llavis, aquest poema. Just amb els primers petons, amb les primeres abraçades, en els inicis de la nostra relació.
Ens vàrem trobar a mitja tarda a un parc, començava la primavera i la brisa era fresca i alegre.
Quan em vas veure vas somriure, ens vàrem abraçar i vàrem començar a passejar. 
En un moment donat  vam seure a un banc sota un arbre i em vas dir: escolta aquesta poesia....... 
Les paraules sortien dels teus llavis en perfecte i musical ordre, directes al meu cor. 
Mai ningú m'havia llegit una poesia com aquesta, pensant en mi, amb el seus sentits pendents de mi. 
Et vaig escoltar embadalida, amb el cor obert, que des d'aquell moment et va pertànyer. 
Em va costar molt obrir-te el meu cor, havia sortit d'una relació on havia patit molt, però em vaig enamorar perdudament de tu.... em sentia tan bé al teu costat, tan segura i estimada.... et sentia tan enamorat i feliç.

Amb el sol caient les lletres del teu nom es van entrellaçar amb les lletres del meu i em vaig sentir envoltada de tu, del teu amor, de la felicitat...... i només vaig poder estimar-te.

Ara les llegeixo i et penso, però et sento tan lluny....... 
I tu, pensaràs en mi algun moment del dia? 
potser unes lletres et porten el meu nom?
o la remor del vent et recorda la meva veu?
o un brisa suau t'acarona i et recorda els meus dits dibuixant a la teva pell?
o potser alguna música et recorda els instants passats al meu costat?
o potser..... ni tan sols hi pensis?

Encara t'estimo, plaerdemavida
i em pregunto si tornaràs......
 


2 comentaris:

  1. Saps qué...sería meravellós que et llegira, tal vegada així decidira tornar a dir-te un poema tan bell com este.
    Molt bonic. M'ha encantat llegir-te.
    Besets.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la visita, les teves paraules i els bons desitjos.
    Llàstima que sigui bastant improvable.
    Et segueixo.
    Petonets

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...