17 de set. 2014

Benvinguda tristesa, vella amiga....



Un matí trist de setembre torno al meu bloc, el tenia abandonat des de fa molt de temps.
Era el meu lloc per recopilar tristesa i afortunadament durant gairebé dos anys només he tingut alguns moments de tristesa, però tu estaves a prop i sabies ajudar-me a pal·liar-la, igual que jo t'ajudava amb la teva.

Però res dura eternament i la felicitat és una capsa de cristall i quan menys t'ho esperes s'esmicola en mil bocins.
Demà farà una setmana que la meva s'ha trencat.....Suposo que distància i amor no sempre fan una bona combinació.

Ara passo pel meu bloc i em retrobo amb la tristesa, una vella coneguda, entre les meves lletres.

Hauré de treure la pols dels prestatges, netejar les estances, endreçar una mica el meu cervell i el meu cor, potser aquest bloc em torna a ajudar a sortir del pou.

Intentaré tornar a trobar consol entre les lletres, entre les imatges boniques, entre els poemes, entre la música...... poc a poc, pas a pas, llàgrima a llàgrima.....

Tinc la sensació de tornar a una casa antiga i retrobar-me  amb mi, amb la meva tristesa.

No sé si seré capaç de gestionar la meva tristesa, però puc intentar-lo. Necessito buidar el dolor del meu cor trencat, la tristesa que m'aclapara i no em deixa respirar, ni menjar, ni deixar de plorar.
Escriure sempre m'ha ajudat...... potser ara, també.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...