8 de maig 2012

melancolia...




Hola amor,
fa tant de temps que no et dic hola amor, t’he trobat molt a faltar (mirant-te als ulls)” i que tu respons hola vida, que llargs són els dies sense tu

Ara només ets un record, encara que un record molt present i estimat, que sovint es cola als meus pensaments, als meus somnis, a la meva vida i en alguns moments em dibuixa un somriure...

De vegades penso que només vas ser un somni, que potser mai vas creuar-te a la meva vida, però existeixen molts esquitxos de la teva presència... molts detalls amagats als plecs de la meva vida i, de tant en tant, m’assalten a les cantonades del temps i, de cop, tots els sentiments que vaig guardar a un racó del meu cor es desperten, surten i m’envolten... llavors es torna tangible aquella felicitat que m’envoltava, les papallones del meu estómac, els batecs descontrolats del meu cor, la sensació d’eternitat... i tot això fa que em senti fràgil.

Què fàcils semblen les promeses d’eternitat quan s’està enamorat i que insuportable és el dolor que el seu trencament fa arrelar.

Ahir vaig tornar-me a perdre entre les teves lletres exaltades, enamorades, apassionades, arravatades. Aquells escrits llargs plens de sentiments, de passió, de vida... i no sé a on van anar a parar tots aquells sentiments, tota la felicitat, tot l’enamorament... passa el temps i les coses canvien tant, costa trobar el punt d'inflexió, el punt on el blanc va esdevenir negre, la llum foscor.

Avui la melancolia torna a envair el meu cos, de cop totes les llàgrimes no plorades aquest darrers mesos estan ofegant el meu cor. Tot un oceà transparent i salobre que vessa del meus ulls sense contenció. Vull plorar fins a buidar-me, vull plorar fins que es torni a tancar la ferida de la teva absència, vull plorar fins a diluir-me com una gota d'aigua al mar.

Potser és maig, potser sóc jo, potser és aquesta primavera que li costa arribar, potser són les flors que omplen de colors i aromes l’ambient, potser són les maduixes que em recorden a tu, potser és que em sento molt cansada...    o simplement que et trobo a faltar encara.



3 de maig 2012

Felicidades!!!!




Felicidades,
sin palabras, sin versos, sin música...

Felicidades,
sin besos, sin abrazos, sin “tequieros”...

Felicidades,
sin globos, sin sepentinas, sin confeti...

Felicidades,
sin pastel, sin velas, sin brindis...

Felicidades,
sin amor, sin pasión, sin desenfreno...

Felicidades,
con tristeza pero sin làgrimas....


Malgrat tot, feliç aniversari!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...