8 de maig 2012

melancolia...




Hola amor,
fa tant de temps que no et dic hola amor, t’he trobat molt a faltar (mirant-te als ulls)” i que tu respons hola vida, que llargs són els dies sense tu

Ara només ets un record, encara que un record molt present i estimat, que sovint es cola als meus pensaments, als meus somnis, a la meva vida i en alguns moments em dibuixa un somriure...

De vegades penso que només vas ser un somni, que potser mai vas creuar-te a la meva vida, però existeixen molts esquitxos de la teva presència... molts detalls amagats als plecs de la meva vida i, de tant en tant, m’assalten a les cantonades del temps i, de cop, tots els sentiments que vaig guardar a un racó del meu cor es desperten, surten i m’envolten... llavors es torna tangible aquella felicitat que m’envoltava, les papallones del meu estómac, els batecs descontrolats del meu cor, la sensació d’eternitat... i tot això fa que em senti fràgil.

Què fàcils semblen les promeses d’eternitat quan s’està enamorat i que insuportable és el dolor que el seu trencament fa arrelar.

Ahir vaig tornar-me a perdre entre les teves lletres exaltades, enamorades, apassionades, arravatades. Aquells escrits llargs plens de sentiments, de passió, de vida... i no sé a on van anar a parar tots aquells sentiments, tota la felicitat, tot l’enamorament... passa el temps i les coses canvien tant, costa trobar el punt d'inflexió, el punt on el blanc va esdevenir negre, la llum foscor.

Avui la melancolia torna a envair el meu cos, de cop totes les llàgrimes no plorades aquest darrers mesos estan ofegant el meu cor. Tot un oceà transparent i salobre que vessa del meus ulls sense contenció. Vull plorar fins a buidar-me, vull plorar fins que es torni a tancar la ferida de la teva absència, vull plorar fins a diluir-me com una gota d'aigua al mar.

Potser és maig, potser sóc jo, potser és aquesta primavera que li costa arribar, potser són les flors que omplen de colors i aromes l’ambient, potser són les maduixes que em recorden a tu, potser és que em sento molt cansada...    o simplement que et trobo a faltar encara.



12 comentaris:

  1. De vegades, al maig, es el que pasa...

    Cal extreure de la melancolia bellesa, com fas a les teves lletres, com fa aquesta música...

    http://www.youtube.com/watch?v=o8IVY2ANYIM

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola ignasi,
      Intento destilar la bellesa de la melancolia però de vegades ella guanya i s'apodera de mi.
      Quina cançó més bonica, no la coneixia.
      gracies per posar música a aquesta primavera.
      petons, avui entre les flors.

      Elimina
  2. El maig també te coses bones,.la primavera reneix cada any i explota al maig. El cercle dd la vida com diu el Lion King! Tu també pots aprofitar-te d'aquesta energia de la naturalesa!!

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola bonica,
      s'intenta això d'impregnar-se d'energia de la naturalesa però de vegades tens la guardia baixada i l'energia t'abandona i la melancolia t'envaeix.
      Com va tot?, veig pel teu bloc que l'embaràs et senta molt bé, estàs molt radiant i molt guapa.
      petons per les dues

      Elimina
  3. Sumamente Bello...

    ... aunque doloroso...

    Preciosas letras salidas directamente del corazón, nuestra mejor pluma :)

    FELICES DIAS :))

    Besos en forma de sonrisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola David,
      A veces del dolor salen cosas bellas y aumenta nuestra creatividad... aunque de la felicidad creo que tambien.
      Un beso a la sombra de una palmera

      Elimina
  4. jo tmabé li trobo molt a faltar.... nse perque.. ara he canviat la meva vida, però hi han coses que encara en fan tremolar quan, de sobte, em ve el seu record...

    la melangia es tant dolenta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa,
      de vegades penso que ho tinc bastant superat però la melangia t'espera a qualsevol lloc: una cançó, una olor, una carta oblidada entre un llibre, una nota d'amor.... i llavor, com tu dius, et poses a tremolar com una fulla i el dolor es fa molt present.
      Espero que els canvis et portin coses molt bones.
      un petó guapa

      Elimina
  5. Quina passada d'entrada i de blog...on has estat? És veritat, és horrorós trobar-se en la malencolia d'estranyar a algú amb totes les teves ganes. (:

    ResponElimina
  6. Feia temps que res no m'emocionava tant... Jo estic lluitant per a no escriure frases com les teues, que encara que precioses, són molt tristes.

    Espere que l'abraç d'un desconegut et puga reconfortar una mica...

    Preciós allò que dius...

    ResponElimina
  7. Crear o morir.
    Aquí subiré 3 ó 4 canciones nuevas cada semana, suscríbete!!!:

    http://www.youtube.com/channel/UCzeTYtdgoAwqLeFtV05GHgA/videos

    Muchísimas gracias. En serio! :) Un besote!

    ResponElimina
  8. De pronto se nos escapan los colores...

    Saludos muchos.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...