14 de des. 2012

A la recta final



Ha canviat tot i, en algun lloc, dins
ben dins meu, tot és tal i com era.


Marta Pessarrodona (Terrassa 1941)



8 de maig 2012

melancolia...




Hola amor,
fa tant de temps que no et dic hola amor, t’he trobat molt a faltar (mirant-te als ulls)” i que tu respons hola vida, que llargs són els dies sense tu

Ara només ets un record, encara que un record molt present i estimat, que sovint es cola als meus pensaments, als meus somnis, a la meva vida i en alguns moments em dibuixa un somriure...

De vegades penso que només vas ser un somni, que potser mai vas creuar-te a la meva vida, però existeixen molts esquitxos de la teva presència... molts detalls amagats als plecs de la meva vida i, de tant en tant, m’assalten a les cantonades del temps i, de cop, tots els sentiments que vaig guardar a un racó del meu cor es desperten, surten i m’envolten... llavors es torna tangible aquella felicitat que m’envoltava, les papallones del meu estómac, els batecs descontrolats del meu cor, la sensació d’eternitat... i tot això fa que em senti fràgil.

Què fàcils semblen les promeses d’eternitat quan s’està enamorat i que insuportable és el dolor que el seu trencament fa arrelar.

Ahir vaig tornar-me a perdre entre les teves lletres exaltades, enamorades, apassionades, arravatades. Aquells escrits llargs plens de sentiments, de passió, de vida... i no sé a on van anar a parar tots aquells sentiments, tota la felicitat, tot l’enamorament... passa el temps i les coses canvien tant, costa trobar el punt d'inflexió, el punt on el blanc va esdevenir negre, la llum foscor.

Avui la melancolia torna a envair el meu cos, de cop totes les llàgrimes no plorades aquest darrers mesos estan ofegant el meu cor. Tot un oceà transparent i salobre que vessa del meus ulls sense contenció. Vull plorar fins a buidar-me, vull plorar fins que es torni a tancar la ferida de la teva absència, vull plorar fins a diluir-me com una gota d'aigua al mar.

Potser és maig, potser sóc jo, potser és aquesta primavera que li costa arribar, potser són les flors que omplen de colors i aromes l’ambient, potser són les maduixes que em recorden a tu, potser és que em sento molt cansada...    o simplement que et trobo a faltar encara.



3 de maig 2012

Felicidades!!!!




Felicidades,
sin palabras, sin versos, sin música...

Felicidades,
sin besos, sin abrazos, sin “tequieros”...

Felicidades,
sin globos, sin sepentinas, sin confeti...

Felicidades,
sin pastel, sin velas, sin brindis...

Felicidades,
sin amor, sin pasión, sin desenfreno...

Felicidades,
con tristeza pero sin làgrimas....


Malgrat tot, feliç aniversari!

23 d’abr. 2012

Feliç diada de St. Jordi









Feliç Diada de St. Jordi entre llibres i flors!


19 d’abr. 2012

Escampant records




He travessat el mar per anar a terres llunyanes
 i, un cop allà, escampar els records.
He dissimulat el verd de la teva mirada 
entre els colors dels turbants dels tuaregs,
les teves carícies 
entre la càlida sorra de les dunes del desert,
la olor de la teva pell
entre les essències d’àmbar i mesc,
la teva imatge 
entre els estels i la lluna d’una nit clara entre les palmeres,
el gust dels teus petons
entre els aromes d’espècies, entre el clau i la canyella.
Les teves mans
entre les mans tatuades amb henna de dones d’ulls brillants.
He begut el teu record diluït en el té amb menta... dolç, dolç, dolç....

16 d’abr. 2012

Un alma de papel...


Hoy que ya lo sé, que te he amado tanto,
se rompe mi canto en la orilla opuesta a la que puse proa.

Me cuesta alejarme de esa turbulencia,
de ese desatino que fue mi vagar
ungido a un destino que excelso creí y que fue casual.

Un alma de papel es lo que necesito,
un alma de papel y alambre.
Un alma de papel es lo que necesito.
Y espinas y malas hierbas
que enciendan mi dormida carne.

un alma de cordel y esparto.
Y botas de siete leguas
que aviven mi dormido paso.
 
Manolo García
 

16 de març 2012

Sombra de la sombra...




No quiero ser tu cárcel, eso nunca.
Preferiría ser rueda de piedra en cuesta de arena.
No quiero ser tu cárcel, eso nunca.
Prefiero ser espada roma en medio de la batalla;
ser la página rota, emborronada en lágrimas.
Sombra de la sombra de la sombra de tu sombrero.
 
Manolo García 

25 de febr. 2012

Dansa



Com una flor bressolada per la brisa, dansa a la llum de la teva mirada...


* gràcies Ignasi per una imatge tan maca i poètica 






23 de febr. 2012

El teu esguard




Veig passar pel llac profund del teu esguard
l'ombra de les teves paraules.

                Màrius Torres (Lleida 1910-Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental 1942)

14 de febr. 2012

... sin palabras...




No hicieron falta palabras para anunciar el final,
bastaron tu silencio y tu fría mirada…
Mi corazón aún siente el dolor lacerante de tu silenciosa despedida.


18 de gen. 2012

La medicina del tiempo...



Desgrano los días y me bebo el tiempo,
como si fuese una medicina,
en el  torpe intento de que a su paso
se curen mis heridas…

5 de gen. 2012

Abismo



En el abismo de tus besos se columpia mi imaginación y,
por un instante, las mariposas que habitaban mi estómago 
despiertan en una breve danza...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...