21 d’oct. 2011

El temps, els records...



Fa més d’un any que tot va acabar.
De dues vides enredades una amb l’altra ja no queda gairebé res…. Bé, si de cas, alguna trucada que, sovint, sona freda.

Es trist haver sentit a algú tan a prop i ara sentir-lo tan lluny, tan fred, tan indiferent…. La veritat és que no me’n sé avenir.

Ha estat un any dur, ple de tristor. T’he plorat tant, t’he enyorat tant, t’he necessitat tant, que ja no em queden llàgrimes, ni esma, ni ganes, ni desitjos, ni versos…
Les paraules que expressaven el meu amor, el versos que rajaven del meu dolor, les cançons que bressolaven la meva tristor… sembla que s'han esmorteït.

Em poso davant un full en blanc i es queda blanc, passa el temps i continua blanc, el tanco i el torno a obrir però continua en blanc, tan blanc com la meva ment que no sap embastar una paraula amb una altra, ni enllaçar una frase amb una altra... Un blanc que s’expandeix, que m’envolta, que em fan sentir caure al buit, que m’ofega, que m’enfonsa…

Durant aquest any he intentat aprendre a viure sense tu, a no esperar les teves trucades, a no buscar-te a la sortida de la feina, a no visitar els llocs de les nostres trobades, a no mirar el correu electrònic cada cinc minuts, a no buscar el teus ulls de maragda entre la gent, a no sentir el teu aroma, a evitar les cançons que et porten a mi, a no pensar en tu tot el dia... Intento esquivar els records però de vegades ells m’asetgen a la cantonada i tinc la sensació que torno enrere, que no he aconseguit guarir-me d’aquesta malaltia anomenada amor.

Ahir vaig tornar a sentir aquesta cançó de Luis Eduardo Aute i vaig pensar que jo també hauré de trobar la manera d'oblidar-te o, si més no, recordar-te sense dolor ni tristor...

De alguna manera tendré que olvidarte,
por mucho que quiera no es fácil, ya sabes,
me faltan las fuerzas, ha sido muy tarde
y nada más, y nada más,
apenas nada más.

Las noches te acercan y enredas el aire,
mis labios se secan e intento besarte.
Qué fría es la cera de un beso de nadie
y nada más, y nada más,
apenas nada más.

Las horas de piedra parecen cansarse
y el tiempo se peina con gesto de amante.
De alguna manera  tendré que olvidarte
y nada más, y nada más,
apenas nada más.



 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...