30 de juny 2011

Dues roses...



La primera vegada que em vas regalar flors, 
van ser roses blanques amb una nota que deia: 

"Dues roses per un somriure teu. 
T'estimo, amor meu.
....."

Encara guardaràs aquell somriure? jo encara recordo el color de la tarda,
l'aroma de les roses i el gust dels teus petons...


29 de juny 2011

Cuando me faltan las palabras...

Cuando me faltan las palabras siempre hay un poema que vuela y acude en mi ayuda, y sus palabras se vuelven mías, y su amor se vuelve mi amor, y su sentido se vuelve mi sentido y su dolor se vuelve mi dolor.... y, a veces, solo a veces, duele tanto...




El Pequeño Dolor
José Angel Buesa

Mi dolor es pequeño, 
pero aun así bendigo este dolor,
que es como no soñar después de un sueño, 
o es como abrir un libro y encontrar una flor.

Déjame que bendiga
mi pequeño dolor,
que no sabe crecer como la espiga,
porque la espiga crece sin amor.

Y déjame cuidar como una rosa
este dolor que nace porque sí,
este dolor pequeño, que es la única cosa
que me queda de ti.

23 de juny 2011

Feliç revetlla!


Feliç revetlla amor meu!
Feliç revetlla a tothom i felicitats als Joan i Joana!



Compte amb els coets  i les fogueres!


22 de juny 2011

Tornar




Va tornar sota els arbres, a un paisatge que ara li resultava estrany, diferent, distant. Tot era diferent però, al mateix temps, igual. Va mirar el rierol, el camp, el camí. Estava sota l'arbre, sota el seu arbre que tantes vegades els havia aixoplugat de tot. Era el lloc de les seves primeres trobades, de les seves confidències, dels seus murmuris, del seu amor, dels seus instants, de la seva vida. Es va deixar banyar pel sol, bressolar per la brisa i acaronar pel silenci.

Va passejar, necessitava passar el temps, encara no havia arribat l'hora. Faltava poc temps perque es complís el seu aniversari. Esperava que ell se'n recordés i vingués. Pels vells temps, pel viscut... encara que, en el fons, a qui volia enganyar?... ella sabia que ell no vindria, possiblement ni se'n recordaria.

Va escampar al seu al voltant els petons no donats, va penjar de les branques les abraçades oblidades i els murmuris callats, va fer un catifa de records i somnis, va perfumar l'aire amb els seus desitjos. Va preparar el lloc i es va preparar per rebre'l, per tornar a sentir-lo encara que fos en la distància, aquesta distància que dóna el desamor.

Va tornar a mirar el rellotge, el temps passava tan lentament... Va imaginar la conversa, va imaginar que tornava, va desitjar que mai s'hagués anat, volia despertar-se i descobrir que només havia estat un malson i que ell encara continuava al seu costat, formant part de la seva vida.

Passava el temps, amb la lenta cadència que té quan desitges alguna cosa.

Va arribar l'hora, va tancar els ulls, volia escoltar el rumor dels seus passos en arribar. Quan el sentís a prop tornaria  a obrir-los i es trobaria de ple amb el seu somriure, amb la seva mirada.

El temps seguia passant i va passar l'hora... Ell, no va venir.

Va pensar que podia haver-li passat alguna cosa, però en el seu interior sabia que, simplement, no vindria, ni havia pensat mai a venir. Les llàgrimes van començar a inundar els seus ulls i tot es va fer borrós... Va plorar per l'amor perdut, pels petons no donats, pels sospirs ofegats, per les carícies dormides, per les paraules no pronunciades, pels somnis trencats.

El sol s'amagava, va decidir recollir tot el que havia preparat per a la seva arribada, els petons, els somnis, els records.... va fer garlandes de colors amb els seus sentiments i els va deixar presos en les branques de l'arbre perquè la brisa els bressolés, els fes ballar i cantar com un picarol.

Va tornar a mirar aquell racó on havia estat tan feliç i es va encaminar lentament cap al seu cotxe, sense tornar la vista enrere. 





20 de juny 2011

La espera


Aquest poeta l'he conegut mitjançant l'Ignasi, què sempre em fa meravelloses recomanacions, mai havia llegit cap poema de Joan Margarit. Ell parla d'una absència més definitiva, però absència al cap i a la fi, amb el seu dolor, la seva melanconia, la seva tristor... 
Paraules que són un bàlsam per a cors dolorits i trencats.


La espera

Te están echando en falta tantas cosas.
Así llenan los días
instantes hechos de esperar tus manos,
de echar de menos tus pequeñas manos,
que cogieron las mías tantas veces.
Hemos de acostumbramos a tu ausencia.
Ya ha pasado un verano sin tus ojos
y el mar también habrá de acostumbrarse.
Tu calle, aún durante mucho tiempo,
esperará, delante de tu puerta,
con paciencia, tus pasos.
No se cansará nunca de esperar:
nadie sabe esperar como una calle.
Y a mí me colma esta voluntad
de que me toques y de que me mires,
de que me digas qué hago con mi vida,
mientras los días van, con lluvia o cielo azul,
organizando ya la soledad.

Joan Margarit

14 de juny 2011

Cuando los recuerdos se hacen agua...



Cuando los recuerdos se hacen agua y se me escapan como lágrimas entre los dedos, necesito buscar poemas para empaparlos y poder retenerlos un poco más. 
Cuando la pena se me hace un nudo en la garganta, necesito recitar versos que suavicen el dolor y la opresión.
Cuando el color de tus ojos se me apaga, necesito mirar el mar para descartar mi inmensa soledad...


Los lugares marcados donde casi te tuve...

    Los lugares marcados donde casi te tuve.
Una playa encendida a orillas del verano,
una mesa en un bar, un alero de sombra,
un camino de tierra oscurecido y solo
donde creció el deseo como una hierba amarga.
Tengo un mapa aprendido de memoria, un pequeño
mapa (apenas tamaño de una gota de lluvia)
señalado con cruces rojas igual que besos.

 Josefa Parra
De "Alcoba del agua" 2002


10 de juny 2011

Perquè has vingut


En Salvar Papasseit, un altre poeta capaç d'ordenar les lletres en fileres de passió i amor. Expressar batecs i dibuixar sospirs... 
No trobes que és encisador estar enamorat? Llàstima totes les llàgrimes que vessem per desamor. Entre aquestes lletres també et busco, entre aquests versos encara et sento...
Plou molt, també el cel plorarà per amor?


PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.

 Joan Salvat Papasseit
(El poema de la rosa als llavis) 

 

7 de juny 2011

Neruda, sempre Neruda...



Qui, millor que un poeta, per descriure els sentiments i l'amor. Sempre m'ha agradat Neruda (potser encara et recordes). Torno a llegir els seus poemes i et penso en cada vers, en cada rima, en cada lletra... El cor torna a viure les mil sensacions d'estar enamorat, però, malhauradament, no és el mateix.... em faltes tu. Encara t'estimo i desitjo que siguis feliç, encara que sigui lluny de mi...



No estés lejos de mí un sólo día, porque cómo,
porque, no sé decírtelo, es largo el día,
y te estaré esperando como en las estaciones
cuando en alguna parte se durmieron los trenes.
No te vayas por una hora porque entonces
en esa hora se juntan las gotas del desvelo
y tal vez todo el humo que anda buscando casa
venga a matar aún mi corazón perdido.
Ay que no se quebrante tu silueta en la arena,
ay que no vuelen tus párpados en la ausencia:
no te vayas por un minuto, bienamada,
porque en ese minuto te habrás ido tan lejos
que yo cruzaré toda la tierra preguntando
si volverás o si me dejarás muriendo.


Pablo Neruda (1904-1973) 


2 de juny 2011

Garabatos


Sobre el lienzo de tu piel,
con el pincel de mis dedos
dibujo garabatos y tú, esbozas una sonrisa...
Estirados sobre la hierba, 
dormitando al calor del sol,
vemos pasar el tiempo
corriendo entre las nubes...
Te beso...
sonries...
y el mundo se vuelve perfecto.


1 de juny 2011

Volteretas...

A veces no funciona el traductor...


Ven y haremos volteretas sobre la hierba húmeda, 
y merendaremos pan con chocolate al lado del riachuelo.
Ven y volveremos a sonreir y a hacernos cosquillas, 
y nos bañaremos en el rio dejando nuesta ropa al sol...
Ven y compartiremos confidencias bajo los árboles 
y comeremos cerezas rojas, 
y haremos campeonatos de lanzar huesos de cereza...
Ven... que no sabes como te echo de menos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...