31 de maig 2011

Tombarella...



Vine i farem tombarelles sobre l'herba humida,
i berenarem pa i xocolata al costat del rierol...
Vine i tornarem a somriure i a fer-nos pessigolles,
i ens banyarem al riu, escampant la roba al sol...
Vine i compartirem confidències sota els arbres,
i menjarem cireres vermelles,
i farem campionats de llançament de pinyols...
Vine... què no saps com et trobo a faltar.

29 de maig 2011

Pienso...





Pienso en no pensarte,
pero cuanto más pienso no pensarte,
más te piensan mis pensamientos.
y entre pensamientos y no pensamientos,
me paso el día pensándote
y sé que no debería pensarte tanto como te pienso...
Qué piensas de mis pensmientos?

26 de maig 2011

Les paraules...



Les paraules són com l'aigua: 
t'has de rentar l'esperit explicant històries, 
t'has de banyar en les paraules.


Elias Khoury, escriptor libanès (1948)

25 de maig 2011

Que tinguis sort, amor meu...



Que tinguem sort
Lluís Llach
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

24 de maig 2011

fragilidad



Tus brazos.... el mundo
tus labios... la vida
tu aliento... mi respiración
tu ojos... el mar
tu voz... la música
tus manos... la calidez
tu sonrisa... el arco iris
tu amor... mi universo

Y ahora, qué queda de todo eso?
Tan frágiles los sentimientos....

23 de maig 2011

Nostalgia


NOSTALGIA


¿De qué se nutre la nostalgia?
Uno evoca dulzuras
cielos atormentados
tormentas celestiales
escándalos sin ruido
paciencias estiradas
árboles en el viento
oprobios prescindibles
bellezas del mercado
cánticos y alborotos
lloviznas como pena
escopetas de sueño
perdones bien ganados
pero con esos mínimos
no se arma la nostalgia
son meros simulacros
la válida la única
nostalgia es de tu piel


Mario Benedetti

20 de maig 2011

Els cinc sentits, en poemes...


Poesia de Josefa Parra,  per compartir i gaudir amb el cinc sentits:



I -Del tacto

    Acércate despacio a mis dominios;
que tus dedos tanteen el espacio
ciegamente, la oscuridad que envuelve
mi cuerpo; que construyan un camino
y lleguen hasta mí a través del velo
espeso y taciturno de las sombras.
Sálvame con la luz que hay en tus dedos
si me tocan, conjura la desidia,
enciéndeme o abrásame en el tacto
esplendoroso y claro de tus manos.
    Como las mariposas de la noche,
hacia la llama iré que tú convocas,
que prefiero quemarme a estar a oscuras.
II -Del olfato
 
    La vainilla; el espliego; el verdín; la canela.
A veces un aroma delgado como de agua,
como de nube o lluvia; a veces un violento
perfume que recuerda la piel de una gacela,
el sudor y la sangre de un animal en celo.
Pero siempre, al final, la vainilla, el espliego...
III -De la visita

    Para tus ojos.
Para tus ojos fieramente abiertos.
Para tus ojos fijos.
Para tus ojos con caudal de fiebre.
Para tus ojos grandes.
Una orquídea de carne voluptuosa
para tus ojos ávidos
con vocación de abejas.
IV -Del gusto
 
    Hay sal sobre los labios. En la lengua,
un resto de naufragios y sirenas,
tal vez algas, y el gusto de los fondos
espumosos y verdes del océano.
    El sexo siempre sabe a mar de invierno,
a galernas en medio de la noche.

V -Del oído

    Se levanta tu voz, se enrosca y se estremece,
serpiente y remolino, se enzarza en mis cabellos,
sube aún, se engrandece, se enajena en rugido
y pierde la noción del trino o la palabra.
Eres otro en tu voz. No conozco a ese hombre
que grita en el placer, delicioso extranjero
que habla lenguas angélicas en una cama impura.


De "Alcoba del agua" 2002
Josefa Parra


19 de maig 2011

Despacio... te pierdo



DESPACIO

Se me apaga tu cuerpo entre las manos
tan despacio.
Pavesa diminuta, luz efímera
tu amor, aunque me empeñe en sustentarlo.
Tan despacio te pierdo.
Y hasta el dolor que aferro con argucias
se vuelve limitado y manejable.
Tan despacio te pierdo,
con tanta exactitud,
irrevocablemente.

Josefa Parra

18 de maig 2011

Amb el cinc sentits...

T'he estimat amb els cinc sentits:

Tocant el teu sabor
Escoltant la teva mirada

Asaborint la teva veu
Mirant la teva respiració
Olorant les teves carícies

17 de maig 2011

Pompas de jabón, per l'Ignasi...


L'altre dia, Ignasi, vas fer una entrada sobre el fet que els comentaris eren com pompes de sabó, efímers i prescindibles, doncs amb aquest comentari vas fer-me retrocedir en el temps i tornar a les tardes d'estiu quan era petita, aquell tedi calorós del mes d'agost, quan no pots sortir per no patir una insolació i ja has jugat a un munt de jocs.... Llavors, algunes tardes la meva germana i jo ens posaven al balcó de casa i ens entretenien fent volar bombolles i volant la nostra imaginació amb elles. Contemplant els seus irisats colors i la seva vida efímera. Intentant fer series llargues de bombolles petites o una sola bombolla gran i tremolosa... En fi, que amb el teu comentari va fer-me recuperar un càlid i encisador record d'infantesa i amb aquesta entrada només volia donar-te les gràcies per fer-me recordar coses bones. Com a regal aquí tens un munt de pompes de sabó i un poema dedicat a elles per Fernando Pessoa. 



Las Pompas De Jabón. Fernando Pessoa

Las pompas de jabón que este chiquillo
se entretiene en soltar por la pajita
son, traslúcidamente, toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos como las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni aun el niño que las suelta,
pretende que sean más que lo que parecen ser.

Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa, que apenas roza las flores al pasar
y de la que tan sólo sabemos que pasa
porque algo se aligera en nosotros
y todo lo acepta más nítidamente.



15 de maig 2011

Cosas que no tendremos...



COSAS QUE NO TENDREMOS

Cosas que no tendremos:
Las mañanas de abril largas de amor y sueño.
Las tardes de noviembre con lluvia interminable.
Las noches del verano tercamente estrelladas.
Todas las madrugadas dulcísimas de otoño.

Cosas que me he perdido:
No sabré del sabor de tu boca dormida.
No acunaré a tus hijos. No beberé tu vino.
No lloraré contigo viendo ningún ocaso.
No me amanecerá tu vientre entre las sábanas.

Tengo todo un tesoro de lagunas y ausencias,
un muestrario completo de páginas en blanco.

Autor del poema: Josefa Parra

13 de maig 2011

Una cançó pot arrassar-te l'ànima...

Aquesta cançó me la vas gravar per expressar-me tot el que senties amb mi i per mi. I jo em pregunto, de tot allò no queda res? Tots aquells sentiment arravatats s'han fos? tot ha desaparegut?
És trist sentir-te tan fred, tan lluny...
A vegades penso que, potser, tot va ser un somni...
No ho sé, estic molt trista...


11 de maig 2011

Estic molt trista


De vegades, pels camins més insospitats t'arriba informació que és com un punyal directament al cor i les ferides tornen a obrir-se en tota la seva magnitud i dolor.
No he tingut prou valor per anar a la reunió i veure't. 
Estic tan trista que no puc amb la meva ànima, el cor em pesa com una llosa i tinc un nus a l'estómac i a la gola. Hauré d'intentar recollir els trosos dels meu cor per poder apedaçar-lo.
Crec que avui he pres veritable consciència de que t'he perdut i ja no hi ha tornada enrere. No tornaràs.

T'estimo i t'estimaré sempre... sigues feliç, amor meu...

Et regalo la lluna...


De vegades, quan les paraules no surten trobo cançons que poden expressar almenys una part del que sento per tu o, si més no, com em sento sense tu. 
Et trobo molt a faltar. 
Suposo que demà et veuré i, encara que et sembli impossible, tinc papallones a l'estòmac. 
Bona nit, intentaré dormir però no prometo res.




SEMPRE QUE HI HA LLUNA PLENA


Hi ha molts cops que penso
qui sóc jo realment.
I és quan miro els teus ulls
i és com quan mires el cel,
pots veure-hi moltes coses
però sempre diferents.

Hi ha molts cops que penso
què hi faig en aquest món
que no és res sense tu
i amb tu tot es confón.
Món que tant es belluga
però a cops sembla ben mort.

Sovint em trobo tan lluny de tu...
I et necessito, més que mai et necessito.
Res més que tu pot fer sentir-me viu
perquè tu tens tot el meu cor...
perquè tu tens tot el meu cor...
Fes-ne el que vulguis.

El teu record encara em fa esborronar a les nits.
I somio en despertar-me al teu costat cada matí
i acaronar-te les galtes,
poder sentir-te a prop de mi.

Quan ens separi
un tros de mar.
Quan la distancia
tracti d´anar esborrant al passat,
mira la lluna i no m´oblidis mai.
Voldria tornar-te a acariciar.
I avui que no ets al meu costat
puc dir-te que et segueixo estimant.

I a les nits de lluna plena
tornaré a comptar els estels
des de la mateixa platja
enyorant la teva pell,
esperant que la llumeta
segueixi encesa eternament.

Whiskyns



9 de maig 2011

Tu suave piel...








TU SUAVE PIEL
Un universo donde perderse.

Silenciosa y mentalmente la recorro,
Uno a uno enumero sus pliegues y lunares.
Amo cada rincón de tu cuerpo y es una
Verbena de suspiros cada carícia
Esparcida sobre tu ombligo.


Perderse en tu cuerpo es un maravilloso viaje,
Imaginando paisajes en las dunas de tu piel.
Enamorarse de ti fue sencillo
Lo difícil es intentar olvidarte...


Te sigo amando, te sigo soñando...


8 de maig 2011

Enyoro els teus petons...



MESTER D'AMOR


Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT

5 de maig 2011

Quan em manquen les paraules...


L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.

JOSEP PIERA



Saps, amor meu,
Fa uns dies que escric poc, em costa molt trobar les paraules i, sobretot, enfilar-les per fer frases coherents que t'expliquin com em sento aquesta trista primavera. Aquesta primera primavera després de tu i sense tu. Tinc tantes coses dintre per explicar-te, per sentir, per compartir... però davant la pantalla en blanc, s'espanten i s'amaguen als plecs del meu cor, als racons de la meva ànima...
Per això fa uns dies que busco l'ajuda dels poetes per explicar esquitxos del que sento, perquè ells, abans que jo, han sentit, han gaudit, han patit i han sabut expressar amb paraules arravatades, apassionades i, de vegades tristes, com se sent un cor enamorat, un cor abandonat, un cor trencat...
Qui millor que ells i elles per transmetre les sensacions d'un cor enamorat i esvalotat? d'un cor que pateix l'absència? d'un cor enyorat?
És per això que darrerament, de vegades, cerco aixopluc sota els seus versos, sota la seva llum, sota la calidesa o la tristor feta poema.
Espero, pastisset, que no t'importi que agafi paraules d'altres persones per expressar-me, per explicar-te, per apropar-nos encara que només sigui a la meva imaginació.
Espero que siguis feliç i que tinguis un bon dia.

Malgrat la distància, encara t'estimo...


4 de maig 2011

Tot de tu...


Tot de tu em recorda l'aigua...
Ànnia Vergonyós
Tot de tu em recorda l'aigua,
flueixen lliures els pensaments...
Rierols de somnis en la calma de la tarda,
tot de tu em recorda l'aigua
emanes dolça en la meva ment.

3 de maig 2011

Feliç aniversari, amor meu!









F e l i c i t a t




p E t o n s








a L e g r i a



s o m r I u r e s





a b r a Ç a d e s























A m o r









e N a m o r a m e n t





I m a g i n a c i ó





V e r s o s





p l a E r












R i u r e s






d e S i g











A r r e v a t





c a R i c i e s








I l u s s i ó


Un pastís, cava i un munt de bons desitjos com a regal del teu aniversari, m'encantaria poder celebrar-ho amb tu.
Mil petons d'aquesta maduixeta que t'estima.
Sigues molt feliç, amor meu.

2 de maig 2011

Si tus palabras volviesen...



Si tus palabras volviesen...
me haría con ellas collares y pasadores para el pelo, 
y así las tendría siempre cerca de mi corazón y mis oidos.

Si tu mirada volviese...
pintaría mi casa y mi lecho del verde de tus ojos.

Si tus manos volviesen...
no tendría más frío porque con su calidez 
desharías el hielo que cubre mi cuerpo y mi corazón.

Si tus labios volviesen...
serían la fruta que alimentaría mis sueños y mis deseos.

Si tus suspiros volviesen...
no volvería a faltarme el aire y no me ahogaría 
entre mis propias lágrimas.

Si tus besos volviesen...
mi corazón desplegaría sus alas y volaría hacia el cielo, 
saliendo de la prisión de dolor donde está preso.

Si tu amor volviese...
volvería a sentirme como una adolescente enamorada,
sin miedo a lanzarme a la vida.

Si tu volvieses...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...