29 d’abr. 2011

Enyoro els teus ulls...


Si parlo dels teus ulls
Miquel Martí i Pol
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Un meravellòs poema de Miquel Martí Pol per amorosir un divendres d'abril, quan la primavera ens pica l'ullet i ens convida a seguir-la per camps florits, intentant animar-nos a viure i gaudir.
Bon cap de setmana!

28 d’abr. 2011

Al capvespre... un poema


 
Aquest silenci
Miquel Martí i Pol
La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.


Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.


Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

27 d’abr. 2011

Cor de paraules...





T'he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.


Montserrat Abelló

26 d’abr. 2011

Perque avui el meu cor està trist...

Aquest dia inestable de primavera, que surt el sol i plou, que fa calor i fred,
que la primavera està a totes les cantonades, esperant per saltar-nos a sobre i omplir-nos de color...
Avui que el dia és bonic, el meu cor s'omple d'enyor i et troba a faltar.
Buscant la calidesa de la música de Brasil, he trobat  aquesta cançó, maca i trista, per bressolar el meu cor al seu ritme.
M'agradaria que fossis aquí per sentir-la entre els teus braços i que tots aquest dies passats fossin només un malson, que tu guariries a petons i somriures
Saps que encara t'estimo?




YO SE QUE TE VOY A AMAR
POR TODA MI VIDA TE VOY A AMAR
A CADA DESPEDIDA TE VOY A AMAR
DESESPERADAMENTE YO SE QUE TE VOY A AMAR

Y CADA VERSO MIO SERÁ
PARA DECIRTE QUE YO SE QUE TE VOY A AMAR
POR TODA MI VIDA

YO SÉ QUE VOY A LLORAR
A CADA AUSENCIA TUYA YO VOY A LLORAR
Y CADA VUELTA TUYA HE DE APAGAR
LO QUE ESA AUSENCIA TUYA ME CAUSÓ

YO SE QUE VOY A SUFRIR
LA ETERNA DESVENTURA DE VIVIR
LA ESPERAQ DE VIVIR A TU LADO
POR TODA MI VIDA

YO SE QUE VOY A SUFRIR
LA ETERNA DESVENTURA DE VIVIR
LA ESPERA DE VIVIR A TU LADO
POR TODA MI VIDA

23 d’abr. 2011

Feliç diada de St Jordi



Feliç dia de St. Jordi, amor meu!

Feliç dia de St. Jordi per a tots i totes vosaltres!

22 d’abr. 2011

cinc dies al mar...


He anat uns dies al mar,
uns dies per desconnectar, per sortir de la rutina,
per gaudir del sol, per envoltar-me d'una altra realitat,
per intentar distanciar-me una mica dels records....
però...
el color del mar m'ha portat els teus ulls,
la seva sal, el sabor de la teva pell,
la calidesa del sol, l'escalfor del teu cos,
la remor de les onades, la teva veu,
El que em passa es que et porto a dins meu, molt endins i vas allà on jo vaig.
Ni vull ni puc oblidar-te,
t'estimo, amor meu


15 d’abr. 2011

Perque de vegades em sento sola...


Estrany sentiment
Molt dolorós, és la teva absència.


Sensació de fred que
Em paralitza i
No em deixa respirar.
Tinc por, por a l'
Oblit, por a acostumar-me a la teva absència.


Sentiments enfrontats:
Oblidar-te?
Lluitar per tu?
Atresorar els records i continuar vivint?
               
                                      No puc, ni vull oblidar-te.... t'estimo

14 d’abr. 2011

de sobte, un record



No sé perquè avui m'ha sorprès una imatge, un record...
Una nit de maig, desprès de sopar, sentint música...
em vas demanar per ballar,
recordo els nostres cossos nus,
el frec de la pell,
la música suau,
la llum de la lluna,
tu taral·lejant-me la cançó a cau d'orella,
la escalfor del teu cos,
el batec del teu cor,
els teus ulls mirant-me,
els teus llavis dibuixant desitjos,
i el suau moviment del ball....
Va se un moment màgic.
Hem ballat poques vegades però aquesta va quedar profundament gravada al meu cor i al meu record.

Com m'agradaria tornar a ser entre el teus braços, sota la llum de la lluna...


13 d’abr. 2011

La garota de Ipanema (per l'Ignasi)

Per si encara estàs enganxat al Brasil.
Avui he sentit aquesta cançó i he pensat en tu i que sempre omples el meu bloc de música bonica i dolça. És una cançó molt típica però també molt sensual i agradable. Espero que t'agradi.
Per cert, em sembla que haurem de fer un CD doble per recopilar la BSO de "temps de maduixes", la colecció comença a ser impresionant. 
Gràcies. 
Petonets.







12 d’abr. 2011

El bosque de tu alegría...

Porque aún me importas mucho.... esta canción es para ti.



El bosque de tu alegría (Manolo García)

Porque de ti volví a aprender el nombre de las cosas,
porque de ti volví a aprender lo necesario:
pan, casa, destino, camino.
De ti volví a aprender, del bosque
de tu alegría, de manos
de tu sereno misterio.

Quedaba mucho por hacer:

arreglar la huerta,
hablar con los perros,
pasear por las orillas del Otoño.
Quedaba mucho por hacer,
quedaba mucho.

Porque de ti volví a aprender lo necesario,

a prescindir de lo inútil, que nada es precario.
Del brillo de tus ojos, a disfrutar el tiempo lento.
Y cuatro cosas útiles de tu gesto cierto.
Y muchas cosas más de ti aprendí.
Y quedaba mucho por hacer...

A tirar el lastre, de eso que es la existencia;

del tráfico, del peso de los lunes;
gris, cielo, hoguera, camino;
de películas malas;
a robarle el tiempo al minutero;
que los relojes matan el tiempo.

Quedaba mucho por hacer:

recoger los sueños en las noches frías,
como cuando no hay peces, recojo las redes vacías.
Quedaba mucho por hacer,
quedaba mucho.

···


Aprendí a sumar lo lógico y lo incierto,

a poner la mesa.
Aprendí a tolerar la presencia necesaria
de las arañas.
Aprendí a soportar sólo lo soportable.
Y quedaba mucho por hacer,
rechazar el tedio, luchar contra él.
Y quedaba mucho por hacer...

Limpiar de malas hierbas el prado,

arrancar las rejas y cercados,
hacer montones: perros con gatos,
hacer montones: soles y estrellas,
borrar las señales de vuelo
para que los pájaros sean dueños del cielo.
Y quedaba mucho por hacer. 



11 d’abr. 2011


Sé que arribarà el dia en que esdevinguis només un bonic i dolç record.
Seràs com l'escuma del mar,
una imatge líquida que va i ve 
i dibuixaràs formes capritxoses a la meva imaginació, 
i portaràs perfums màgics i exòtics d'altres indrets 
i acaronaràs amb l'ale de les teves paraules la meva pell, 
com quan em banyo entre les seves onades.
Sé que un dia la teva imatge sovintejarà menys als meus pensaments.
Sé que "mi niño de ojos verdes", 
la meva dolça bogeria només serà un record... un meravellós i tendre record.

Però a hores d'ara ni vull ni puc oblidar-me de tu...

                     Saps una cosa?
                                                Encara t'estimo...

5 d’abr. 2011

olas de pena


Hoy la tristeza me ha inundado como una niebla que todo lo cubre, 
que todo lo invade con su manto blanco.
Mi tristeza es inmensa como el mar y
mis lágrimas impetuosas y descontroladas como las olas.
Es primavera y, aunque hace sol, yo siento frío, 
frío por dentro, 
frío en mi corazón,
frío en el alma.
Te echo tanto de menos que, a veces, creo que voy a morir de dolor.
Las lágrimas llenan mis ojos y no las puedo controlar.
Quiero gritar,
gritar al mundo entero que sin ti me muero.
Si fuese un río hace días que me habría desbordado.
Todas las canciones me recuerdan a ti,
echo de menos tu olor,
tu sabor,
el sonido de tu voz,
la suavidad de tus manos,
los latidos de tu corazón, 
tu risa,
tus suspiros y tus te amos...

Te echo tanto de menos.....


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...