27 de jul. 2011

Es pot sommiar?



Es pot sommiar amb una persona que no coneixes, que no saps com és, que no tens una imatge seva?
Doncs, he sommiat amb tu encara que només et conec pels comentaris que sovint deixes al bloc.
Ens hem trobat a una plaça plena d'arbres, hem parlat de la vida i la mort, dels amics i els enemics, de l'amor i el desamor, de mil coses transcendents i intrascendents. 
No m'ha sorprès veure't, ni parlar com si fossim vells amics. Hem rigut i, fins i tot, hem plorat, en un breu espai de temps, en un glop de son, en un sospir de nit.
Gràcies Ignasi, perque fins i tot en somnis trobes les paraules precises per consolar la meva ànima adolorida.
Sembla una coincidència, ahir vas apareixer als meus somnis i avui reapareixes al bloc.


14 comentaris:

  1. Bellíssim, estem a prop de convertir-nos en un acte poètic.

    Un acte poètic treu la poesia de la paraula i la converteix en acció, en experiència viva, creant una nova realitat al si mateix de la realitat ordinària.

    http://alesquatreimitjavenenlesfades.blogspot.com/2010/11/lou-rainer-marina.html

    Petons amiga!

    ResponElimina
  2. ¿Se puede soñar en una persona que no se conoce? sí, se puede..
    besos y ánimo para ese dolor que ya va pasando..

    ResponElimina
  3. Bon dia Ignasi,
    No m'havia plantejat mai esdevenir un acte poètic, sona interessant :)
    Bonica història la de l'enllaç i encisador bloc ple d'imatges i poesia. Et sabria greu si em faig seguidora?

    Petons amic!

    ResponElimina
  4. Buenos dia Ico,
    Es curioso solidificar a alguien que no conoces, supongo que aquí, en la red, se pueden hacer amigos.
    Respecto al dolor, depende del día, a veces creo que lo voy superando y a veces me hundo en la más profunda de las tristezas y melancolias. Poco a poco, hay que tener paciencia, vivir y empaparse de lo que te rodea.
    Gracias por los ànimos.
    Un beso, guapa

    ResponElimina
  5. Si es absolutamente posible soñar con alguien que no se ha visto nunca, pero eso no quiere decir que no se conozcas, creo que los afectos deben ser tan importantes, es decir que de alguna manera el roce ha debido ser el necesario como para poder soñar con esa persona, incluso con su rostro no conocido, su tacto , su voz y su olor, ..por aquí, ademas es el medio propicio..bellos sueños, que hacen pensar que todo es posible..

    Espero que estés mejor...

    Besazo

    PD: estamos haciendo un concurso sobre el premio "la cabeza a tres metros de tus hombros",sólo consiste en dejarme en el blog un "resbalón inteligente", osea seguro que te ha pasado, a todos nos pasa, ese día que te levantas algo tonta, y metes la pata en alguna cosa y dices algo que en ese momento preferirías que te tragara la tierra, pero que luego con los amigos te ríes de ello, pues eso, dejar esas anécdotas para conseguir reírnos todos..

    La entrada es "Inteligencia vs tren", ya verás la que lié yo..
    Me encantaría que participases

    Besazo

    ResponElimina
  6. Un acte poètic tracta de transformar la realitat ordinària, fer-la millor mitjançant la bellesa.
    Vaig pensar que et farien bé música i poesia, que ajuden a suportar els embats de la realitat.
    La teva resposta sempre ha estat amable.
    ... I bella.

    Avui Ron Sexsmith ens regala una cançó com Nowadays...

    http://www.youtube.com/watch?v=Js4edItnY8A

    Es difícil d'entendre.
    Cada dia sento el batec del seu cor
    i allà on vaig
    el seu amor es a prop.

    Cada dia sento els seus braços
    envoltar els meus somnis en la nit.
    i quan estic lluny
    deixo que la llum m'abraci.

    Solia sentir-me ben sola
    Vaig tindre que batallar amb el meu pànic.

    Però ara cada dia intueixo el seu rostre
    mirant pel l'ull de la tempesta.
    Portant-me a un lloc segur i calent.

    Solia sentir-me ben sola.
    Vaig tindre que ocupar-me dels meus propis dimonis.

    Però avui escolto la seva cançó
    travessant-me cor i ànima.
    Quan l'escolto prou vegades
    sento el seu amor dins meu.

    Aixeco ara les mans
    i sento el seu amor dins meu.

    ResponElimina
  7. Els somnis son l'altre dimensió de la vida,
    tal vegada perquè es par de la nostra anima.

    Un plaer llegir-te

    ResponElimina
  8. Te digo lo que la otra vez, me haces recordar vidas.
    A veces recibes más de quien no ves a diario, se puede dar el caso contrario también, que de todo hay.
    La amistad si se demuestra, qué importa el medio?

    Un besito.

    ResponElimina
  9. Hola minuet,
    supongo que este es un entorno un poco diferente donde hacer amigos. Empezé este blog para vaciar una parte de mi que sufría y no podía expresar, y os he encontrado a vosotros que sois gente encantadora.
    En cuanto tenga un ratito paso por tu blog y intento recordar alguna anecdota con la que participar.
    un beso guapa

    ResponElimina
  10. hola ignasi,
    la veritat es que no esperava trobar a algú que es pogués preocupar pels meus sentiments en la distància, sense coneixer-me, sense saber res de mi. Sempre m'han sorprés i m'han agradat el teus comentaris. Ets una persona molt sensible i amb un gust exquisit.
    Quan et fa mal el cor, la poesia i la música esdevenen bons acompanyants i si també trobes una mà amiga, doncs "miel sobre hojuelas".

    petons

    ResponElimina
  11. hola Xarnego,
    suposo que als somnis també portem, de vegades, la cara amable de la vida. Pots mantenir converses que necessites però no tens a la persona idonea a prop.
    És interessant i curiós el món dels somnis.
    un petó

    ResponElimina
  12. hola Ion-laos,
    La verdad es que la amistad es lo suficientemente hermosa para no cuestionarnos la via por la que nos llega.
    gracias por la visita y un beso

    ResponElimina
  13. L'amistat es per sempre,
    en major o menor mesura.
    En canvi l'amor ho es tot
    o res.
    Curios, veritat, per axó
    si t'enamores fes-ho de una
    amistat i conservar-la sempre.
    Clar que es mol fàcil dir-ho,
    el difícil es poder triar
    els destins del cor.

    ResponElimina
  14. Hola xarnego,
    al llegir el teu comentari he recordat un text que deia:
    "Un dia el amor le pregunto a la amistad; porque existes tu si ya estoy yo? y la amistad le respondió: porque donde tu dejas una lágrima yo llevo una sonrisa."

    Tens raó, són molt dificils els destins del cor però afortunadament existeixen els amics i la seva mà disposada a agafar-te.
    Bon divendres.
    petons

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...