5 de maig 2011

Quan em manquen les paraules...


L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.

JOSEP PIERA



Saps, amor meu,
Fa uns dies que escric poc, em costa molt trobar les paraules i, sobretot, enfilar-les per fer frases coherents que t'expliquin com em sento aquesta trista primavera. Aquesta primera primavera després de tu i sense tu. Tinc tantes coses dintre per explicar-te, per sentir, per compartir... però davant la pantalla en blanc, s'espanten i s'amaguen als plecs del meu cor, als racons de la meva ànima...
Per això fa uns dies que busco l'ajuda dels poetes per explicar esquitxos del que sento, perquè ells, abans que jo, han sentit, han gaudit, han patit i han sabut expressar amb paraules arravatades, apassionades i, de vegades tristes, com se sent un cor enamorat, un cor abandonat, un cor trencat...
Qui millor que ells i elles per transmetre les sensacions d'un cor enamorat i esvalotat? d'un cor que pateix l'absència? d'un cor enyorat?
És per això que darrerament, de vegades, cerco aixopluc sota els seus versos, sota la seva llum, sota la calidesa o la tristor feta poema.
Espero, pastisset, que no t'importi que agafi paraules d'altres persones per expressar-me, per explicar-te, per apropar-nos encara que només sigui a la meva imaginació.
Espero que siguis feliç i que tinguis un bon dia.

Malgrat la distància, encara t'estimo...


10 comentaris:

  1. Te entiendo perfectamente, más de lo que imaginas. ¿Por qué será que esta primavera sólo me trae sentimientos de ausencias?

    ResponElimina
  2. hola marikosan,
    esta es una primavera triste, donde las palabras se enredan.
    Gracias por entenderme. Un placer tu visita.
    bss

    ResponElimina
  3. Tampoc tinc un rierol a prop però... quina música deliciosa es el só de l'aigua!

    http://www.youtube.com/watch?v=4nBT5p4mPRs&feature=related

    Potser la poesia no es gran cosa
    però la intempèrie es més dura sense uns versos.

    Joan Margarit.

    ResponElimina
  4. Desde mi otoño y desde mi alma pienso, la vida nos enrieda, está en nosotros volver al ovillo y tejernos de nuevo la ilusión...
    Me provocás una inmensa ternura.

    Muchos saludos, Fresitas.

    ResponElimina
  5. Gracies per aquesta estona de sons relaxats d'aigua i per l'aixopluc dels versos.
    petons

    ResponElimina
  6. Hola luna,
    un pensamiento precioso y cierto, espero desenredarme y volver a tejerme...
    Desde esta triste primavera,
    besitos

    ResponElimina
  7. Los más grandes poemas de amor, dicen que han sido escritos bajo grandes decepciones amorosas. Y creo, que así debe ser. Como dices un corazón enamorado, dolido y dejado saca mucho sentimiento para escribir. Es una vía de escape, una forma de canalizar lo que se lleva dentro.

    Pero a todo hay que ponerle un punto y aparte y volver a empezar de cero con otra relación que llegará tarde o temprano.


    Bss.

    ResponElimina
  8. M'encanta la teva blog i fotos ......et linko a la meva pàgina............bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  9. hola mar,
    gracias por tu visita y tus palabras. Espero en breve escribir también desde la alegría, no solo desde la inmensa tristeza.
    bss

    ResponElimina
  10. hola Isabel,
    bienvenida y gracias por tus amables palabras respecto a mi blog, Serás bienvenida siempre que quieras pasar por aquí.
    bon cap de setmana!
    ptons

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...