18 de maig 2011

Amb el cinc sentits...

T'he estimat amb els cinc sentits:

Tocant el teu sabor
Escoltant la teva mirada

Asaborint la teva veu
Mirant la teva respiració
Olorant les teves carícies

8 comentaris:

  1. Y tú cómo me has amado?

    ResponElimina
  2. Really nice..... well done.

    greetings, Joop

    ResponElimina
  3. Qualsevol ho entendria,
    És ben senzill i clar:
    Que no m’estimes gens
    I que mai no ho faràs.
    Per què així m’arrossego
    Cap a qui m’és estrany
    I per què cada vespre
    Per tu he de resar?
    Per què el company deixava
    I el meu nen rinxolat,
    La vila que m’estimo
    I el meu país natal,
    I, en ciutat estrangera,
    Vaig com captaire errant?
    Oh quina joia sento
    Perquè et veuré aviat!

    Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. Poemes
    Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustovà. Barcelona: Proa 2004, pàg 97.

    Ja veus maduixeta, l'ànima eslava també pateix per amor. Aquests versos son de l'Anna, però la Marina te unes cartes a Rilke que son... bellesa pura.

    ResponElimina
  4. Buenos dia , kosan
    Ahora mismo no sé la respuesta...
    un beso

    ResponElimina
  5. Gracias Joop, siempre es un placer recibir tu visita.
    bss

    ResponElimina
  6. Bon dia, Ignasi,
    bonics i tristos versos. Sembla que ni l'amor ni el dolor coneixen fronteres. Tots estimem i, en un moment donat, patim sense diferència. Potser només varia la forma externa d'expressar-ho.
    Cercaré aquestes a Rilke, em sona haver llegit les cartes d'un jove poeta (o una cosa semblant), potser?
    Un petó

    ResponElimina
  7. Cap poema m'ha impressionat tant com aquell fragment de carta que Marina dirigeix a Rainer.
    El recordo, però en castellà:

    "Rainer, quiero encontrarme contigo,
    quiero dormir junto a ti, adormecerme y dormir.
    Simplemente dormir. Y nada más.
    No, algo más: hundir la cabeza en tu hombro izquierdo
    y abandonar mi mano sobre tu hombro izquierdo, y nada más.
    No, algo más: aún en el sueño más profundo, saber que eres tú.
    Y más aún: oír el sonido de tu corazón. Y besarlo.

    Mai va rebre Rilke un elogi com aquestes lletres d'una russa... que no va arribar a conèixer.

    Petons

    ResponElimina
  8. bon dia, Ignasi,
    aquests poemes tan macos, amb els quals em sorprens, són una bona forma de començar el dia. No l'havia llegit mai però tens raó,és un elogi preciós.
    ptns

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...