14 d’abr. 2011

de sobte, un record



No sé perquè avui m'ha sorprès una imatge, un record...
Una nit de maig, desprès de sopar, sentint música...
em vas demanar per ballar,
recordo els nostres cossos nus,
el frec de la pell,
la música suau,
la llum de la lluna,
tu taral·lejant-me la cançó a cau d'orella,
la escalfor del teu cos,
el batec del teu cor,
els teus ulls mirant-me,
els teus llavis dibuixant desitjos,
i el suau moviment del ball....
Va se un moment màgic.
Hem ballat poques vegades però aquesta va quedar profundament gravada al meu cor i al meu record.

Com m'agradaria tornar a ser entre el teus braços, sota la llum de la lluna...


8 comentaris:

  1. Slow, soft & smooth... a dancing kiss.

    http://www.youtube.com/watch?v=gBoXNket2pQ&feature=related

    Parles de la tristesa sense entristir i fas de la nostàlgia poesia.
    Admiro com escrius maduixeta.

    ResponElimina
  2. Gracias làgrimas.
    un beso

    ResponElimina
  3. Bon dia Ignasi,
    uix! m'abrumes amb els teus comentaris. Recordo aquest video i aquesta cançó.
    Petonets abrilencs

    ResponElimina
  4. Precioso momento y precioso recuerdo. Guardalo con celo, pues la vida no brinda demasiadas ocasiones con bellos momentos.

    Bss.

    ResponElimina
  5. Hola mar,
    La verdad es que tengo un monton de buenos recuerdos, bonitos y dulces. Supongo que por eso me cuesta tanto pasar página y hacerme a la idea de que todo se ha acabado.
    feliz fin de semana
    ptns

    ResponElimina
  6. Esto que escribiste me pareció muy bonito y romántico a la vez, me gustó mucho.

    ResponElimina
  7. Gràcias atreyu, creo que soy un romàntica empedernida, sin remedio...
    un beso

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...