22 d’abr. 2011

cinc dies al mar...


He anat uns dies al mar,
uns dies per desconnectar, per sortir de la rutina,
per gaudir del sol, per envoltar-me d'una altra realitat,
per intentar distanciar-me una mica dels records....
però...
el color del mar m'ha portat els teus ulls,
la seva sal, el sabor de la teva pell,
la calidesa del sol, l'escalfor del teu cos,
la remor de les onades, la teva veu,
El que em passa es que et porto a dins meu, molt endins i vas allà on jo vaig.
Ni vull ni puc oblidar-te,
t'estimo, amor meu


4 comentaris:

  1. Cuando el sentimiento sale de dentro, el lugar donde uno vaya es lo de menos.

    Bss.

    ResponElimina
  2. hola mar,
    supongo que le llevo muy dentro y eso hace que su recuerdo no me abandone.
    un beso y feliz st. Jordi

    ResponElimina
  3. Hola maduixeta, de vegades hi ha amors, que no tenim més remei qeu sinó oblidar-los deixar-los una mica ran de camí, si no, no podem obrir el cor a estimar una altra vegada...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Onatge,
    suposo, o millor dit, sé que tens raó però encara és molt recent i les ferides del meu cor no han guarit encara i sagnen de tristor i melànconia. Encara sóc en època de dol, però gracies per les teves paraules.
    ptns

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...