4 de març 2011

Arriba la primavera, tornen les maduixes...



El perfum de les maduixes ha tornat a la ciutat i la primavera gairebé es respira.
Ahir quan les vaig veure i em va arribar la seva olor, mil records i imatges van trasbalsar el meu cor.
Les tardes al camp, 
els berenars vermells
el cel blau,
el suc de maduixa regalimant del teus llavis,
el gust dels petons,
les papallones a l'estómac,
l'olor del teu coll,
la barreja de petons, maduixes i somriures....
la calor d'una tarda de primavera,
les garlandes de petons amb els que guarnia el teu cos,
la música dels teus sospirs....
Si es pogués tornar enrere, 
tornaria a tu i al nostre temps de maduixes...

T'estimo i t'enyoro...

12 comentaris:

  1. El millor de la primavera són les maduixes, tant en companyia com en solitari... Un bon raig de llimona , una cullerada de sucre morè i a gaudir!!!

    ResponElimina
  2. No les he tastat mai amb suc de llimona. A casa les feiem amb suc de taronja. Ho probaré, sembla una bona i refrescant recepta.
    Gracies maca.
    petonets

    ResponElimina
  3. enhorabona maduixeta, m'agrada molt el teu escrit!

    ResponElimina
  4. gràcies i benvingut/da.

    ResponElimina
  5. Salutacions des de Lleida, es el primer cop que visito el teu bloc, ja aniré fent visites per poder-lo llegir.
    Ha, m'encanten les maduixes!

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  6. Strawberry blonde
    Ron Sexsmith

    http://www.youtube.com/watch?v=IppSS_-PFGM

    "She was not the girl next door
    but the girl from 'round the corner
    it was at the tail end of grade four
    when she came to school one morning
    and all eyes were upon her as she took her seat
    her name was Amanda with pretty eyes of green
    and hair of blonde, strawberry blonde

    springtime and dandelions
    and summer 'round the corner
    was at the tail end of age nine
    with a million dreams before her
    she lived with her mother in an old decrepit house
    if there was trouble she kept it to herself
    all summer long, the strawberry blonde

    and by her face there was no way to tell
    it seemed like all was well in her world
    but the neighbours said
    her mother had lost her will
    to gin and sleeping pills
    it was no life for a little girl

    still I see her face framed in blue sky
    at the top of a slide coming down
    and when the sirens wailed
    (her mother had failed to rise)
    all the neighbours stood outside
    as Amanda just stared at the ground

    time flies and years are piled
    I'd forgotten all about her
    when I saw her down the aisle
    of a streetcar with her daughter
    then I heard Amanda say as she got up
    "c'mon Samantha, girl, this is our stop"
    and they were gone
    two strawberry blondes...

    La lletra es una mica trista però... es tan bonica la cançó!

    Que tinguis un bon diumenge.

    ResponElimina
  7. Yo tambien llego por primera vez a tu blog y me ha encantado. Está hecho con mucho sentimiento.

    Te visitaré pronto de nuevo. Si quieres conocerme, visitame en mi blog http://creciendocondavid.blogspot.com/

    Saludos.

    ResponElimina
  8. Tienes un blog precioso, me quedo por aqui, un beso!

    ResponElimina
  9. Vaig nàixer a un poble dels Pirineus, i les maduixes hi formaven part del paisatge...Enyorança d'ahir, avui...Petons i abraçades a la natura del bosc

    ResponElimina
  10. he estat uns dies fora. Gracies pels vostres comentaris i benvinguts.
    Ignasi, sempre tens una cançó bonica que fa volar la imaginació.
    Gracies a tots.
    petons

    ResponElimina
  11. Nice blog.....well done.

    Greetings, Joop

    ResponElimina
  12. Gràcies Joop, un petó de benvinguda.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...