25 de febr. 2011

Per l'Ignasi i també, com no, per tots

Aquesta cançó és molt maca, no és gaire moderna i actual però les coses boniques són "atemporals".
Aviso que és una cançó molt trista, d'un amor que s'ha acabat però, ara mateix, són les cançons que més m'atrauen. A més la darrera vegada que la vaig sentir va ser mirant els seus ulls, sabent que era de les últimes vegades que els veia.
És la Dulce Pontes i la cançó es diu Lela.
Espero que us agradi.




3 comentaris:

  1. Molt bonica. Sensibilitat i delicadesa.

    Convertir el dolor del desamor en versos pot ajudar a soportar-lo... ho va escriure Jodorowsky:
    -¿Que hacer para sobrellevar un dolor crónico, a veces insoportable?
    -Acéptalo como maestro. Pinta un retrato de él, transfórmalo en poemas. Conviértelo en raíz de tu arte.

    Bellesa x bellesa:

    Una cançó.
    Dues versions.
    Molt diferents
    Però bellíssimes.

    ...No cal escollir.

    http://www.youtube.com/watch?v=5-Ob60peTlg&feature=related

    http://www.youtube.com/watch?v=gBoXNket2pQ&feature=fvw

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquesta cançó, fa temps la vaig sentir però no sabia on trobar-la i, ves per on, trobo que tu me la dones en ma o millor dit en bloc.
    És una cançó preciosa i no tinc intenció de decidir-me per cap de les dues, totes dues m'agraden.
    petons

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...