17 de febr. 2011

Palabras...



Palabras, palabras, palabras...
Palabras que surgen de mi imaginación y mi corazón,
circulan por mis manos para llegar al teclado,
y se plasman en una pantalla, en un blog,
esperando que tus verdes ojos se posen en ellas
y mueren en la espera de que eso pase.
Palabras como cápsulas para curar los males de la mente y el corazón.
Palabras que me ahogan y otras me salvan del naufragio que es mi propia vida.
Palabras que me encadenan a ti y a la vez te alejan.
Palabras para detener el tiempo, para fijar un lugar...
Palabras para comunicar amor,
palabras para transmitir dolor,
palabras para incitar a soñar,
palabras para enamorar
Palabras para consolar
Palabras para amar
Y, por que no?... palabras para olvidar....

En un océano de palabras aun te sigo esperando, amor.

5 comentaris:

  1. Gracias por el amor,
    que nos deja ver a los otros
    como los ve la divinidad

    JL Borges

    Desprès de llegir totes les entrades de "temps de maduixes" tens la meva simpatia... i la meva admiració.
    Simpatitzo amb qui estima com tu i admiro a qui es capaç, malgrat l'aclaparadora tristessa, d'escriure sobre els seus sentiments amb tanta vehemència.

    http://www.youtube.com/watch?v=5-Ob60peTlg&feature=related

    ResponElimina
  2. "Gracias por el amor
    que nos deja ver a los otros
    como los ve la divinidad".

    JL Borges.

    Desprès de llegir tot el "Temps de maduixes" vull dir-te que tens la meva simpatia... i la meva admiració.
    Simpatia per com estimes.
    Admiració per ser capaç d'escriure, malgrat l'aclaparadora tristessa, sobre els teus bellísims sentiments.

    http://www.youtube.com/watch?v=5-Ob60peTlg&feature=related

    ResponElimina
  3. Gracies pels teus comentaris. Escriure, sovint, esdevé una via d'escapament, quan els sentiments t'aclaparen i et colapsen.
    "el corazón tiene razones que la razón no entiende" per això, malagrat la meva ment diu una cosa, el meu cor sent una altra i necessita expressar-lo.
    un petonet

    ResponElimina
  4. Hola de nou, maduixeta! M'he llegit quasi senceret el teu blog... M'ha enganxat com no t'ho pots imaginar! Escrius molt i molt bé, enhorabona.
    Sobre la teua situació actual, doncs espere que a poc a poc, amb el pas del temps, vagen curant les ferides de desamor. Són les ferides més doloroses, i lentes de curar. Però al final, tot passarà.
    Sempre el recordaràs, perquè ha sigut la teua gran història d'amor, però ja no serà un record tan dolorós.
    Després de la tempesta, sempre ix el sol. I quan una porta es tanca, un altra s'obri. Sona tòpic, però és cert.
    Ànims i paciència!
    Un bes.

    ResponElimina
  5. Gracies per tenir paciència i llegir tant i per les teves paraules. No pensava que pogués escriure molt bé, simplement buido el meu cor i escric a algú que mai llegirà els meus missatges. El temps tot ho cura, peró passa lentament i més quan encara estàs enamorada. De totes formes em considero molt afortunada per haver viscut aquesta història, per tot el que he compartit, aprés i descobert amb ell, no em penedeixo de cap ni un dels moments viscuts. Ara els nostres camins s'han separat però mai no se sap qué ens depararà la vida.
    Sigués feliç i gaudeix del temps i d'ell.
    petons

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...