28 de gen. 2011

Un mail que no et va arribar...



Fa uns mesos vaig començar a escriure aquest mail que et copiaré a continuació. En aquell moment era molt difícil enfilar paraules per fer frases i aconseguir no plorar. Tot el que pensava em portava de cap a les llàgrimes i m'enfonsava. No és que ara estigui bé, però, si més no, estic més resignada al destí i als esdeveniments de les coses.
Revisant els esborranys dels mails que mai t'he enviat l'he trobat i, com no el rebràs, he pensat penjar-lo aquí, al racó dels escrits i el pensaments que són per tu però molt probablement mai llegiràs.



Hola, amor, vida, paradís, troset de cel, pastisset, plaerdemavida... no anem bé, així no es pot començar.. siguem seriosos i un xic control.lats. Tornem-hi
"Hola _______,
Com estàs? i no em refereixo només a com va superficialment, si vas cansat, si vas estressat, si dorms, si treballes.... em refereixo a molt més, com estàs, com et sents, ets feliç, et sents ple, estàs més tranquil, has trobat l'equilibri, tens molts somnis per complir, que et falta en aquesta vida, que et sobra... no sé, voldria saber més de tu, però dels teus sentiments més interns, més profunds. 

Suposo que no m'ho diràs, però ja saps que sóc molt tafanera (sobretot perquè m'importes molt) i l'absència de noticies, de mirades, de coses compartides, de complicitat, em té en un estat molt trist. 
Tinc la sensació de que m'has tret totalment de la teva vida, si és així, accepto la teva decisió però em sap molt greu, mai pensava que acabaríem tan lluny. Suposo que vaig imaginar que això nostre era especial, diferent, indisoluble, etern, meravellós, estava tan enamorada de tu i tu semblaves tan enamorat de mi.... però la realitat s'ha imposat... t'he perdut. 
Tan de temps tenint por d'aquesta situació, de que això pogués arribar i no m'ha servit per fer-me a la idea. Ara que està aquí se'm fa estrany i no ho entenc, t'ho prometo que ho intento, però no ho entenc. Sovint penso que estic tenint un malson i que aviat em despertaré i tu seràs al meu costat disposat a abraçar-me i a estimar-me, però els dies passen i el desitjat despertar no arriba.... i tu, tampoc...
Ho sento, però et trobo molt a faltar. "Me faltas tu"
Malgrat tot, encara t'estimo



3 comentaris:

  1. Segueix estiman, l'amor verdader sempre es etern, mai et pots treure una persona de la teva vida si t'estima.
    Mil petons.

    ResponElimina
  2. Ostres, qué trist es... u,u
    Tant de bo que ho llegueixi,m donant voltes per la web, i que li faci pensar una mica. I et trobi a faltar.
    Desitjo que trobis el teu paradís, aquell que et doni l'amor i l'alegria, i puguis ser feliç.

    ResponElimina
  3. Gracies a tots dos per la visita i pels ànims. Es dura l'absència però val molt la pena haver tingut el plaer d'estimar.
    un petó

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...