12 de gen. 2011

confeso la meva covardia d'avui....

Bona tarda, amor,
he de confessar que avui he estat una covard. Avui ens hauríem  d'haver vist, per qüestions de feina, però ens hauríem d'haver vist. Gairebé ho tenia decidit, aniria, et veuria, ens saludaríem, et tindria a la vora.... però desprès de donar moltes voltes aquesta nit i de parlar amb tu aquest matí, he decidit no anar-hi.
Dic que sóc covard perquè t'he posat una excusa que, probablement, tu ja sabies que ho era, però no m'he decidit a anar. No volia que em veiessis en aquest estat, no volia que veiessis que tinc ojeres, que faig mala cara, que estic pàl·lida (almenys això diu tothom que tinc al voltant) que dormo poc i malament, que gràcies a l'ansietat he guanyat algun quilet, amb el que em va costar l'any passat treure-me'ls!
Hauria anat, només que tu haguessis donat alguna senyal de que tenies ganes de veure'm, però no m'ho ha semblat, has acceptat la meva excusa peregrina sense gaire reticència.
Desitjava que em diguessis que anés, que desprès podríem prendre un cafè i xerrar una mica, que tenies ganes de veure'm, que, encara que només sigui una mica, tu també em trobes a faltar.... però suposo que tu també devies tenir por de la retrobada, així que has acceptat.
Avui pot sumar un altre dia sense tu.....
Ho sento, ara em penedeixo, però ja no té solució. Potser és millor mantenir la distància i no veure'ns... la veritat, no ho sé. Només sé que et vull i encara et trobo molt molt molt a faltar.
Fins aviat, pastisset.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...