31 de des. 2010

feliç any nou!



Feliç any nou, pastisset,
Aquest any a mitjanit no estarem junts, ni tan sols de pensament, encara que aixó no és del tot cert, perque jo si que estaré pensant en tu i et dedicaré l'últim i el primer brindis de l'any, com sempre he fet aquest darrers sis anys. Et desitjaré el millor pel nou any que comença i que una pluja de felicitat t'enxampi sense paraigües i et posi xop d'amor i felicitat. Ja veus, continuu pensant en tu i enamorada de tu.
Et vull

30 de des. 2010

Una cançó per expressar....

Hola amor,
recordes aquesta cançó? Me la vas ensenyar tú. Recordes el mal que et feia pensar que algun dia em prodries perdre? Les teves llàgrimes s'escapaven del teus ulls de mar, com riuets salats que jo m'empasava i barrejava amb les meves.
No t'imagines les vegades que t'he plorat sentint aquesta cançó. 
M'agradaria que estiguessis aquí i eixuguesis les meves llàgrimes a petons...
T'enyoro molt molt molt....


El balcó dels teus dits


El balcó dels teus dits, el meu món a les teves mans.
Abans tenia la sensació de sentir-me protegida entre les teves mans.
Els teus dits eren el balcó des d'on jo mirava el món.
Era tan feliç i pensava que allò era un regal de cel i que mai es podria acabar, i ara.... ja no sé que pensar.
El meu món ja no està a les teves mans i jo tinc sensació de caiguda al buit.
Em fa mal el cor.
T'estimo, encara...

29 de des. 2010

Fa molts dies que no escric...


Hola amor,
fa molts dies que no escric. Aquests dies estic envoltada de gent. Gent que arriba, que marxa, que va i que ve. Suposo que també estic mandrosa i pensativa. Aquest dies m'he posat la màscara social i intento fer bona cara, intento somriure, intento parlar, intento passar-m'ho bé... he tret la meva cuirassa, i només en moments puntuals la cuirassa es torna transparent i algú que em conegui molt, pot veure i preguntar el per qué de la meva mirada melancòlica, el per qué de la tristor del meu somriure, el per qué dels meus silencis, llavors torno a posar-me la màscara, somric i dic que no passa res, que el nadal em posa trista i enyorada.... encara que només jo sé que això no és del tot cert i que aquest any tinc més motius per estar trista, per estar melancòlica.
Paso moltes nits sommiant amb tu. Somnis dolços on tornes i em dius que res ha canviat, que m'estimes i que vols compartir la teva vida amb mi. Somnis dolorosos on ets desagradable i em dius que tot ha acabat i que fa temps que no m'estimes. Somnis en els quals ets un personatge més, però quan m'apropo a tu dius que no em coneixes, que no saps qui sóc.... Somnis que em fan feliç i somnis que em fan patir molt...
Fa molt de temps, quan encara m'estimaves, deies que quan no estava a la teva vora et converties en iceberg i que tot et donava igual. Et posaves una màscara i sobrevivies, esperant el moment de tornar-me a veure i tornar a ser feliç, doncs ara, sóc jo la que s'ha convertit en iceberg i flota en aquest mar d'angoixa que és la vida sense tu, esperant arribar algún lloc o simplement desfer-me a l'immensitat de l'oceà que suposa la meva solitud des de que tu no hi ets al meu costat.
Espero que tu estiguis bé, que somriguis de tot cor, que estiguis envoltat de felicitat i que la vida et vagi bé.
Perdona per omplir de tristor aquest espai en un temps que es soposa que es de felicitat, però jo no sóc gaire feliç des de que tu no hi ets. De moment, només intento sobreviure i, de vegades, em costa molt.
T'estimo, vida meva

21 de des. 2010

Feliz Navidad a tod@s!



 La memoria del corazón elimina los malos recuerdos y magnifica los buenos, y gracias a ese artificio, logramos sobrellevar el pasado.  

Gabriel García Márquez

Feliz Navidad

Bon Nadal

Bon Nadal, amor meu,

T'ho desitjo aquí donat que no tindré cap altra forma de desitjar-t'ho. Espero que siguis feliç i que aquest dies descansis i estiguis envoltat de la gent que t'estimes i t'estima.
A mi, ja ho saps, no m'agrada gaire el Nadal, és una època trista on trobes a faltar als que ja no hi són per diferents motius. Aquest any, a més, em faltaràs tu, amb la qual cosa els meus ànims no estan al seu millor moment.
M'encantaria despertar-me el dia de Nadal i trobar que el pare Noel t'ha deixat sota l'arbre, com a regal especial per mi. Que bonic seria llavors aquest dia!
Que tinguis un Bon Nadal, pastisset.
Mil petonets que t'envoltin com jo ho faria si tu volguessis i fossis aquí.
T'estimo molt

17 de des. 2010

T'enyoro...


Qui ens apagarà el foc si tu et perds en mi i jo no en sé d'apagar focs, només d'encendre'n?

Meritxell Cucurella-Jorba


Aquesta frase ens anava molt bé quan estavem junts. Jo t'encenia i tu m'encenies i, entre tots dos, ens apagavem a petonets...
Avui m'he posat la teva colònia, la que portaves aquells dies de desembre quan vàrem començar a coneixe'ns quan vam iniciar el camí. Aquells dies tenien un color i un aroma especial. L'olor la marcava la teva colònia barrejada amb l'olor de la teva pell, un cocktail explossiu pels meus sentits.
Ara, aquest aroma, em produeix nostàlgia i enyor. Nostàlgia de la nostra relació i tot el que representava a la meva vida i enyor de tu. 
Enyoro les papellones a l'estòmac, les mil trucades al dia, la pluja d'e-mails que colapsaven les nostre bústies, el repetir "t'estimo" i "et vull" sense cansar-nos de sentir-lo, les nits d'insomni pensant en tu...
Encara et trobo molt a faltar i el meu cor batega tristement.
et vull, plaerdemavida


16 de des. 2010

Mi sueño: TÚ


"La aventura más maravillosa no es llenar de sueños nuestras vidas, si no de hacer de cada momento algo tan fuera de lo común que parezca un sueño a la hora de recordarlo. "

Mis recuerdos y mis sueños estan ocupados por tu imagen, tu esencia y tu ausencia...

tqm



15 de des. 2010

Melic





Mossegades
Entremeliades
Llepades
Intrépides i
Caloroses





Tu ombligo...


Tumulto de sensaciones
Única trampa donde se pierden mis dedos
Oscuro objeto de mi deseo
Maravilloso rincón para perderse
Balcón donde se asoman mis sueños
Licencia para amar
Improvisado acantilado
Geografia de tus misterios
Oleadas de placer

Todo eso y más es tu ombligo para mi y en mis sueños....
te amo y, a pesar de la distandia, te deseo...


14 de des. 2010

Guirnaldas de besos...



Bon dia, amor,

Hoy me he levantado un poco tristona y románticona, después de soñarte y tenerte durante una parte de la noche. Me he despertado con el sabor de tus besos, con la humedad de tu boca, con la ilusión de tu presencia, pero justo al abrir los ojos me he vuelto a topar con la triste realidad, tú ya no estás... Y entonces me ha dado por pensar a dónde iran los besos que no damos, que guardamos? (como una canción de Víctor Manuel). En qué se convierten? en suspiros al aire? en gemidos dormidos? en hechizos de luna llena?
Con los míos haré guirnaldas de besos, largas y voluptuosas que espero que lleguen a ti y te susurren al oido que aún te quiero y te echo de menos.
Que tengas un buen dia, pastisset.




13 de des. 2010

Soledad





Sensación de vacío y caida libre
Opresión en el pecho que ahoga mi corazón
Latido irregular que detiene el tiempo
Empatía por intentar entender que pasó
Distancia entre tu y yo
Amargura que invade mi vida sin ti
Dolor por la pérdida de tu amor

PS: Te'n recordes? va haver un temps en els que els acròstics els feia amb el teu nom. 
T'estimo i t'estimaré sempre.

Vull....


Vull tornar a enredar-me amb tu....
Vull que les nostres mans tornin a entrelligar-se...
Vull tornar a sentir-te dins meu...
Vull fer les passejades vora el mar que mai varem arribar a fer...
Vull tornar a menjar maduixes d'entre els teus llavis...
Vull tornar a sentir papellones a l'estòmac...
Vull tornar a ser la teva dona...
Vull que tornis a ser el meu home...
Vull que tornis a fer-me tremolar només amb la teva mirada...
Vull tornar a arrebatar-te tant que et moris de desig per mi...
Vull tornar a fer-te sospirar...
Vull tornar a fer el recompte de les teves pigues i portar l'inventari...
Vull tornar a contemplar el teu cos encisador...
Vull tornar a despullar-te poc a poc, gaudint de la caiguda de cada peça de roba...
Vull tornar a xiuxiuejar-te paraules d'amor a cau d'orella...
Vull tornar a tenir converses telefòniques pujades de to...
Vull tornar a compartir "l'hora tonta" i esvalotar-nos junts...
Vull tornar a sentir-nos tan compenetrats que no se sap on comença un i on acaba l'altre...
Vull tornar a relliscar pel teu cos i pujar la teva temperatura...
Vull tornar a viatjar per la teva meravellosa geografia i perdre'm a tots els teus racons...
Vull tornar a fer capbussades al teu melic i a les seves rodalies...
Vull tornar  a compatir una tarda de cava, maduixes i petons...
Vull que tornis a eixugar les meves llàgrimes a petons...
Vull tornar a plorar però de felicitat...
Vull mirar la lluna i els estels entre els teus braços...
Vull que els meus somnis es tornin realitat i tu tornis a ser part de la meva vida...
Vull que aquests darrers mesos només siguin un malson i despertar-me ja...

Vull un impossible, vull que el temps torni enrera...

8 de des. 2010

mal d'amors



Qui pogués ésser doctor
i saber una medecina
per curar mal de l'amor
quants aimadors curaria!


Anònim, s. XVIII (Romancer català)

Encara vull ser sal....

Si en una propera vida tú et reencarnes en aigua, jo ho faré en sal i així em diluiré en tu i serem per sempre un mar de amor...


Ahir vaig anar a Tossa i el mar tenia el color dels teus ulls, a estones verd amb el sol i a estones gris amb els núvols. Vaig seure davant seu i vaig contemplar la seva immensitat i la immensitat de la meva solitud.
Encara t'estimo i et busco  a la meva quotidianitat...

4 de des. 2010

mala suerte...







Bona nit amor,
Estic en un mal moment, saps? Tinc la sensació que tot em surt malament. Abans sempre em deies que jo et portava bona sort, que era el teu àngel de la guarda i jo pensava que era una persona afortunada (que millor fortuna que tenir-te a la vora i ser la teva "niña", el teu amor). Doncs, no sé si la meva sort m'ha abandonat o simplement és que la vida em sembla una m....... des de que tu no hi ets. Però la veritat és que ara mateix tot és una porqueria.
T'enyoro molt i necessitaria sentir-te a la vora, però, no et preocupis, sé que això no és possible i no ho tornarà a ser.

Bon pont, vida meva.

2 de des. 2010

Un impuls



Teixint mots vaig fent una xarxa on capturar els records, les imatges, les sensacions, les paraules...
Malgrat ja no estem junts, encara penso en tu.

Que trist és tot....






Sí, amor, que trist és tot. Avui he parlat amb tu, desprès de 17 dies sense saber absolutament res de tu i estaves tan fred i tan distant que m'ha deixat molt sorpresa.
No sé què pensar, potser t'he fet molt de mal, però jo no en sóc conscient d'haver fet res per mereixer aquesta fredor, aquesta distància. Sempre deies que no et podies emprenyar amb mi, que era impossible, que era massa dolça, suau i carinyosa com per fer res que et fes emprenyar, però ara, no sé que pensar.
Jo pensava que havies estat feliç, almenys durant la major part del  temps que varem compartir, però no sé. Ja no sé què pensar. Suposo que tens els teus motius i jo no sóc qui per jutjar-te però em sap molt greu. No sé si ets conscient de lo molt que t'estimo, del mal que em fa aquesta situació i del que estic patint.
Bé, ara mateix, no puc continuar escrivint, les llàgrimes no em deixen veure gairebé les lletres i els meus pensaments estan massa embolicats com per poder embastar algunes idees amb una mica de sentit.
Perdona'm si t'he fet mal, si per culpa meva t'has sentit malament, si t'he fet patir. Ho sento, ho sento molt. Donaria la meva vida si calgués per tu.
T'estimo i t'estimaré sempre.

1 de des. 2010

vermell sobre negre...


Com t'he dit al post anterior, avui faria 6 anys. Sé que sóc una romàntica tirant a tonteta, per això avui m'he posat el conjunt que em vas regalar el segon nadal que vàrem compartir, te'n recordes? 
Negre i vermell, misteri i passió, nit i foc... 
M'encantava la carona que posaves quan el portava posat.
També porto el perfum que em vas regalar i que tant t'agradava. Quina pena no poder gaudir-lo junts, com abans. Fondre'ns fins al punt de no saber on comences tu i on acabo jo. Arrasar-nos a petons, jugar enredats l'un en l'altre, com tu i jo sabem...
Et trobo molt a faltar i no saps totes les vegades que, aquest matí, m'he hagut de resistir a agafar el telèfon, trucar-te i dir-te que et vull, que vull tornar a sentir-me teva, a sentir-te meu. M'encantaria sortir de la feina i trobar-te assegut al teu cotxe, mirant-me amb aquell mig somriure que a mi em feia derretir-me d'amor per tu. Però malauradament no hi seràs, no hauràs vingut a buscar-me.
Déu meu! que trista que estic avui.


Avui faria 6 anys, no saps com t'enyoro....


El primer beso

Un paseo bajo la lluvia, una conversación casi intrascendente, nos paramos, nos miramos, él pregunta: ¿un beso? yo no contesto, pero recibo sus labios sin resistencia. Hace frío, sus labios estan frios, pero solo un segundo, cuando nuestras bocas se entreabren dejan paso a un volcán que nos hace olvidar el tiempo, el frío, la lluvia.... y solo deja paso al amor.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...