1 de des. 2010

vermell sobre negre...


Com t'he dit al post anterior, avui faria 6 anys. Sé que sóc una romàntica tirant a tonteta, per això avui m'he posat el conjunt que em vas regalar el segon nadal que vàrem compartir, te'n recordes? 
Negre i vermell, misteri i passió, nit i foc... 
M'encantava la carona que posaves quan el portava posat.
També porto el perfum que em vas regalar i que tant t'agradava. Quina pena no poder gaudir-lo junts, com abans. Fondre'ns fins al punt de no saber on comences tu i on acabo jo. Arrasar-nos a petons, jugar enredats l'un en l'altre, com tu i jo sabem...
Et trobo molt a faltar i no saps totes les vegades que, aquest matí, m'he hagut de resistir a agafar el telèfon, trucar-te i dir-te que et vull, que vull tornar a sentir-me teva, a sentir-te meu. M'encantaria sortir de la feina i trobar-te assegut al teu cotxe, mirant-me amb aquell mig somriure que a mi em feia derretir-me d'amor per tu. Però malauradament no hi seràs, no hauràs vingut a buscar-me.
Déu meu! que trista que estic avui.


2 comentaris:

  1. El passat, passat està. Però sovint ens ve a buscar (i si no, hi anem nosaltres) i deixem que ens abraci, com si el seu caliu ens hagués d'abrigar... Però no, el passat, passat està, res no hi podem edificar sobre ell. La flor d'aquells sentiments ha perdut els pètals... Ja sé que costa admetre que el passat, ha passat...


    Des del far una abraçada en present.
    onatge

    ResponElimina
  2. Sé que el passat és passat, però fa passar moments molt durs al present. Suposo que no hi ha remei, s'han de passar i asimilar, pero les mirades enrera estan presents encara que cada cop més espaiades.
    ptns

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...