29 de des. 2010

Fa molts dies que no escric...


Hola amor,
fa molts dies que no escric. Aquests dies estic envoltada de gent. Gent que arriba, que marxa, que va i que ve. Suposo que també estic mandrosa i pensativa. Aquest dies m'he posat la màscara social i intento fer bona cara, intento somriure, intento parlar, intento passar-m'ho bé... he tret la meva cuirassa, i només en moments puntuals la cuirassa es torna transparent i algú que em conegui molt, pot veure i preguntar el per qué de la meva mirada melancòlica, el per qué de la tristor del meu somriure, el per qué dels meus silencis, llavors torno a posar-me la màscara, somric i dic que no passa res, que el nadal em posa trista i enyorada.... encara que només jo sé que això no és del tot cert i que aquest any tinc més motius per estar trista, per estar melancòlica.
Paso moltes nits sommiant amb tu. Somnis dolços on tornes i em dius que res ha canviat, que m'estimes i que vols compartir la teva vida amb mi. Somnis dolorosos on ets desagradable i em dius que tot ha acabat i que fa temps que no m'estimes. Somnis en els quals ets un personatge més, però quan m'apropo a tu dius que no em coneixes, que no saps qui sóc.... Somnis que em fan feliç i somnis que em fan patir molt...
Fa molt de temps, quan encara m'estimaves, deies que quan no estava a la teva vora et converties en iceberg i que tot et donava igual. Et posaves una màscara i sobrevivies, esperant el moment de tornar-me a veure i tornar a ser feliç, doncs ara, sóc jo la que s'ha convertit en iceberg i flota en aquest mar d'angoixa que és la vida sense tu, esperant arribar algún lloc o simplement desfer-me a l'immensitat de l'oceà que suposa la meva solitud des de que tu no hi ets al meu costat.
Espero que tu estiguis bé, que somriguis de tot cor, que estiguis envoltat de felicitat i que la vida et vagi bé.
Perdona per omplir de tristor aquest espai en un temps que es soposa que es de felicitat, però jo no sóc gaire feliç des de que tu no hi ets. De moment, només intento sobreviure i, de vegades, em costa molt.
T'estimo, vida meva

6 comentaris:

  1. Humilment, ja que sols conec la historia a través de les paraules que escrius plenes de sentiments per aqui, et diré que aquest noi no sap el que ha perdut... o sento pero algu ho havia de dir.

    Amb aquesta capacitat d'estimar que tens segur que la vida te preparada per tu grans moments!

    bon any i somriu somriu, somriu

    ResponElimina
  2. Sovint les coses són molt complicades.
    Gracies, intentaré somriure.

    ResponElimina
  3. Se que les coses son molt complicades, però això no ens ha de treure les ganes de tirar endavant i de superar-nos!

    :)

    ResponElimina
  4. Tens raó, s'ha d'anar cap endavant. Mirar les coses positives del que ens ha passat i oblidar les negatives. Sempre s'ha de mirar el costat positiu de tot, encara que de vegades costa molt. I, la veritat, el trobo molt a faltar, l'enyoro molt i, no li diguis a ningú, el necessito molt.

    ResponElimina
  5. Entenc tot el que dius, i et guardo el secret però hi ha una cosa que no comparteixo.. Sobre això que dius que el necessites.. NO t'equivoquis, l'estimes,el trobes a faltar i segurament necessites sentirte com et senties abans, pero a ell no el necessites. Aquesta petita diferencia es la clau de tot. Tu l'unic que necessites és la teva força i les teves ganes de tirar endavant.

    Laura

    ResponElimina
  6. Estic totalment d'acord amb laura. No conec la història, i llavors, no hauria d'opinar... però crec que eixe xic no sap el que ha perdut deixant-te anar.
    De tota manera, ara ja no cal pensar en això: el millor és que deixes passar el temps, que t'envoltes de bona gent que t'alegre els dies i et faça tot açò més portable, que intentes no pensar massa en ell, que vages a poc a poc recomposant els trossets del teu cor... I mires cap avant.
    No està gens malament que recordes tot allò bonic que ha tingut la teva història d'amor, (i que ho contes en este blog si et fa sentir millor), però que això no t'impedisca mirar cap avant i pensar que hi ha felicitat més enllà.
    No perdes l'esperança. Encara que ara penses que això és impossible, algun dia trobaràs algú que et farà sentir de nou enamorada i plena.

    Molt d'ànim! Un bes.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...