24 de nov. 2010

Un llarg camí


Bon dia cacheliño (te'n recordes el temps en que jo et deia així?)
Un llarg i trist camí és, ara mateix, la vida sense tu. I jo el recorro intentant no pensar, intentant gaudir de les sensacions però, de moment, tot és inútil. A tot arreu on miro crec veure els teus ulls, a totes les olors que m'arriben crec que porten notes del teu aroma... però no és cert perque tu ja no hi ets a la vora i és la meva imaginació la que transporta olors conegudes, colors estimats, gustos desitjats, sensacions dolces....
Tu ja no hi ets, estiro la ma i només trobo aire, et busco al meu voltant i només hi ha buit, xiuxiuejo el teu nom i em respon el silenci, crido els meus sentiments i només sento l'eco de la meva pròpia veu.
Suposo que el temps suavitzarà el dolor, però, ara mateix, no sóc capaç de veure el final del túnel i la foscor m'angoixa.
M'agradaria que tornessis.
T'estimo i et necessito per sentir-me viva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...