18 de nov. 2010

Temps de maduixes





Em preguntava si m'agradaria que trobessis aquest bloc....
Suposo que sí, perque en el fons seran mil cartes que t'escriuré però no t'arribaran, mil pensaments que tindré per tu però no et diré, mil sensacions que sentiré però no compartirem, mil sospirs que ofegaré i no farem junts... però tot el que hi ha escrit aquí està dedicat a tu, pensant en tu, estimant-te com l'home de la meva vida que ets....
T'maginaràs el seu nom? recordaràs la conversa que vàrem tenir alguna vegada sobre com anomenaríem la nostra història si fos un llibre o una pel.lícula? Jo et vaig dir que es diria "Temps de maduixes" perque era la fruita que havíem compartit més d'una vegada, començant a mossegar cadascú per un costat i acabant en un petó amb gust de maduixa. A més penso que el nostre amor era com una maduixa dolça, suau, sucosa, apassionada, vermella, divertida i de vegades una mica àcida....
Recordes quan et deia que t'havien fet al cel per gaudir-te a la terra? Sempre deies que jo et mirava amb bons ulls, però qué vols si estava i estic enamorada de tu fins l'última cél.lula del meu cos, fins l'última gota de sang qué corre per les meves venes...
No podia imaginar la vida sense tu, ara no l'haig d'imaginar, sé que és molt més dura del que jo podria haver imaginat mai.
Et trobo a faltar. I tu, em trobaràs a faltar a mi? trobaràs a faltar el meu amor, les meves carícies, els meus petons, el meu amor, el meu somriure, la meva veu? A vegades penso que potser sí. Que potser al llarg del dia se t'escapa algun pensament dedicat a mi. Que potser sospires sense pensar i aquest sospir és per la meva absència. Que potser passeges els teus dits distraidament, com sovint ho feies per la meva ma o la meva esquena. Que potser navegues, com jo, entre records i imatges i aquest pensaments dibuixen un somriure als teus llavis i provoquen un sospir suau.
Bé, haig de deixar de pensar i tornar a la realitat, encara que la realitat, ara mateix, no m'agrada gaire.
Un mar d'amor i milions de petons de la teva maduixeta enamorada.
T'estimo i t'estimaré sempre...

2 comentaris:

  1. és tristisimament preciós (...sóc pell de gallina)

    ResponElimina
  2. hola grifoll,
    tens raó, acabo de tornar-lo a llegir i és ben trist. El vaig escriure en un dels molts moments de tristor que pateixo d'un temps ençà.
    Gracies per la visita.
    ptns

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...