26 de nov. 2010

Perfum


Bon dia plaerdemavida,
avui porto el primer perfum que tu em vas regalar, feia més de dos mesos que no me l'havia tornat a posar, em despertava massa records. Però avui he fet un gest de valentia, he obert el pot i me l'he tornat a posar.
He recordat el dia que me'l vas regalar. Me'l vas donar al cotxe, era a mitges el regal de nadal i el meu aniversari. Em va fer molta il.lusió el regal i sobre tot l'efecte que produia sobre teu. Deies que el trobaves deliciós i excitant i que t'encantava i que, si algú el portava, sempre pensaves en mi.
Quan me'l posava deies: "tu vols matar-me" i et llençaves a petonejar-me el coll i a olorar el perfum.
Avui, ningú em dirà aquestes coses, ni em farà petonets al coll, ni sospirarà per mi  però, cada cop que em bellugo, sento la olor que acompanyava, sovint, els nostres descontrols, les nostre pluges de petonets.
Algunes persones de la feina si que m'han dit que faig molt bona olor i, d'altres, que feia molts dies que no portava aquesta colònia.... però ningú ets tu... ni sap mirar-me com tu... ni descontrolar-me com tu...
T'enyoro tant...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...