29 de nov. 2010

Ets feliç, amor meu?





 Bon dia, amor meu,

Torna a ser dilluns, però a mi m'és igual dilluns, dimarts, dimecres..... tots el dies passen amb gairebé la mateixa cadència. Són dies d'absència, dies ennuvulats, dies plens de pensaments i enyor, dies que s'arrosseguen per arribar a no sé on, perque no sé on vull anar....
Aquest dissabte vaig somiar amb tu. Va ser un somni estrany. Ens vàrem trobar en una casa molt gran i molt vella. Hi havia molta gent. Jo no sabia que tu estaves allà. De sobte uns ulls verds em trasbalsen i són els teus. T'apropes, em saludes i em dius que t'acompanyi a un lloc més tranquil. Quan estem sols em preguntes com estic, com va tot, jo menteixo i dic que estic bé, que tot va tirant.... Llavors et pregunto si ets feliç, almenys espero que el dolor que sento, que em consumeix, serveixi per que algú sigui feliç. Només rebo el teu silenci, et miro i veig que els teus ulls s'han omplert de llàgrimes i estàs plorant silenciosament. En aquell moment em quedo molt aturada amb un nus a la gola i els meus ulls també s'omplen de llàgrimes, no sé que fer, no sé si plores per tu, per mi, per nosaltres, per haver-me deixat, per la teva infelicitat, per la meva... llavors intento apropar-me per consolar-te, per abraçar-te... però en aquest instant em desperto. De cop i volta em trobo asseguda al llit sola i les llàgrimes inunden els meus ulls. Has tornat a escpolir-te entre els meus dits, entre els meus somnis.... Vaig intentar tornar a dormir i tornar a enganxar el somni però aixo va ser impossible, no et vaig tornar a  trobar. El diumenge va passar amb un regust trist, el que m'havia deixat el somni.
M'agradaria trucar-te i poder preguntar-te: ets feliç, amor meu?
T'estimo i t'estimaré sempre


1 comentari:

  1. Ohhh que buniiik, segur que quan et vas despertar anaves a donar-li un petó :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...