23 de nov. 2010

Estic enyorada....



Bon dia, amor meu,
Avui estic molt enyorada, sí, ja sé que darrerament no és cap novetat, que gairebé cada dia et dic el mateix, però aquesta nit els somnis t'han tornat a portar a mi i, tot era tan real que, al despertar-me, la sensació de pérdua s'ha tornat a incrementar fins fer-se gairebé insoportable. A l'obrir-los els meus ulls s'han trobat amb la foscor i el buit, les meves mans agafades a l'aire, el meus llavis petonejant l'ombra, el meu cor accelerat bategant en solitud.
Després m'he aixecat amb el cor inundat i adolorit, i mentre preparava cafè, he recordat aquesta cançó molt antiga de la Ma del Mar Bonet. Suposo que el meu cervell cerca pels meus records, pels racons de la meva ment, com si d'un cercador d'internet es tractés, i busca cançons tristes, poemes d'amor, paraules desesperades... fils i fils per anar teixint una teranyina on capturar el temps, els records, les paraules, les imatges... on capturar-te a tu.
T'estimo i t'enyoro molt molt molt

Viure sense tu

Viure sense tu,
quin dur aprenentatge;
davant el meu mirall,
aprenent a parlar-me.
El mestre que m'ensenya
és el temps que no para.

Viure sense tu,

quin dur aprenentatge;
com un que ja no hi veu
i a poc a poc, per les cambres,
reconeix els seus mobles
pels cops a les cames.

El temps em besa els ulls

i m'eixuga les llàgrimes;
lentament va apagant
les olors que deixares.
De nou la nit i jo
dins aquest llit tan ample.

I la temuda pau,

que ja torna a casa;
i feia tant de temps
que demanava entrada
donant-me, tendrament,
la seva mà glaçada.

Viure sense tu

i, a poc a poc, oblidar-te*.

(*Això d'oblidar-te ni vull, ni puc, ni ho desitjo...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...